Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
velat
Pintura
Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.
Sembla degut essencialment a l’existència d’unes condicions higromètriques anormals excés d’humitat atmosfèrica o ambiental en el moment de l’aplicació de la laca o el vernís i a una manca d’equilibri del conjunt de dissolvents, que pot modificar la constitució química de l’aglomerant de la laca o del vernís en evaporar-se només els més volàtils a causa d’un descens de la temperatura Hom sol evitar aquest defecte amb la utilització de dissolvents antivelat
edicte de Restitució
Història
Edicte donat per l’emperador Ferran II després de la pau de Lübeck (1629) (guerra dels Trenta Anys).
Determinava la devolució de diòcesis i monestirs dependents de la casa d’Àustria i que pel tractat de Passau havien passat a mans luteranes, així com també la paritat de catòlics i protestants quant a l’establiment de la Reforma El feren possible les victòries de JT'Serclaes de Tilly i Avon Wallenstein i significava el retorn a la pau d'Augsburg el canvi de signe en la guerra, degut a la pressió francesa, portà la seva anullació pel tractat de Praga 1635
flotació

Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
cromat
Química
Qualsevol sal de l’àcid cròmic.
En dissolució els cromats tenen un color groc, a causa de la presència de l’ió cromat Estructuralment hi ha una analogia entre el cromat i el sulfat Són isomorfes les sals d’ambdós anions quan tenen un catió comú La dissolució aquosa d’un cromat té un caràcter bàsic degut al pas de cromat a dicromat per hidròlosi, segons la reacció En solució àcida l’equilibri és completament desplaçat cap a la dreta d’aquí ve que hom obtingui els dicromats tractant un cromat amb àcid
compte enrere
Astronàutica
Enumeració del temps que resta per l’hora T
en la qual s’ha programat el llançament d’un coet.
La interrupció temporal de l’operació de compte enrere comporta el corresponent ajornament de l’instant de llançament A cada temps del compte correspon la realització d’unes determinades operacions de comandament, control, etc La fase final del compte enrere es fa enumerant els segons deu, nou, vuit, etc, fins a zero, tècnica que fou emprada per primer cop en el film de ficció de F Lang Frau im Mond ‘Una dona a la Lluna’, 1928, possiblement degut a l’assessoria d’Oberth i Nebel
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
segell

Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom…
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
espai prehilbertià
Matemàtiques
Espai vectorial E
definit sobre el cos complex ℂ, en el qual hi ha definida una forma hermítica positiva no degenerada.
És a dir, una aplicació f E x E →ℂque verifica les condicions 1 f x + y , z = f x , z + f y , z , 2 f a x , y = a * f x , y , on a * és el conjugat de a ∈ℂ, 3 f x , x = f y , x * 4 f x , x ∈ℝ + , i 5 si f x , y = 0 per a tot y ∈ E , aleshores x = 0 El nom de prehilbertià és degut al fet que a partir d’aquest espai hom defineix l’espai de Hilbert per un procés de completació
pesatge
Història del dret català
A l’Antic Règim i als Països Catalans, impost que rebien les universitats i corporacions, especialment les municipals, com a taxa dels serveis monopolitzats per al pes de les mercaderies.
Sovint aquests drets i la funció del pesatge eren cedits per les corporacions en arrendament establert a subhasta En alguns llocs prenia la forma de repès per a comprovar si el comprador havia rebut el pes degut i, en altres, abastava també la comprovació de les romanes i balances i la dels pesos utilitzats, donant-los el corresponent senyal o marca de la seva legitimitat En determinades ordinacions locals s’interferia amb les funcions del mostassaf Els drets de pesatge acostumaven a pervenir de privilegis atorgats a la universitat o municipi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina