Definició

L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració de la curvatura de la còrnia —el disc transparent que ocupa la part anterior del globus ocular— que impedeix que tots els raigs lumínics siguin enfocats correctament en un mateix pla de la retina i ocasiona una visió distorsionada de les imatges.

Causes i tipus

En condicions normals, la còrnia és semisfèrica, és a dir que la curvatura de tots els seus meridians és gairebé la mateixa. Això li permet de desviar els raigs lumínics de manera que es concentren en un mateix pla. En l’astigmatisme, la curvatura dels meridians cornis no és la mateixa. És possible, per exemple, que la de l’eix horitzontal sigui més pronunciada que la del vertical. Això fa que els raigs lumínics desviats en travessar la còrnia es projectin en plans diferents, i provoca una imatge deformada dels objectes, com ara ocorre també en els miralls de fira que deformen les imatges. Segons el defecte de la curvatura còrnia, hom diferencia diversos tipus d’astigmatisme.

El més habitual és l’astigmatisme regular, en què les curvatures de dos meridians perpendiculars són diferents, per exemple la de l’eix horitzontal en relació amb la del vertical. Aquest tipus d’astigmatisme se sol presentar des del naixement. És degut a una alteració genètica, generalment hereditària, que afecta en general diversos membres d’una família.

D’altra banda, en l’anomenat astigmatisme irregular la curvatura de la còrnia és molt desigual, especialment la dels diferents meridians. Sol ésser degut a una cicatriu còrnia consegüent a un traumatisme o una infecció. Així, aquest tipus d’astigmatisme pot aparèixer en qualsevol moment de la vida.

Quan aquest trastorn és l’únic defecte de refracció que es presenta és anomenat astigmatisme simple. En general, però, l’astigmatisme coincideix amb una altra anomalia de la refracció ocular, com és la miopia o la hipermetropia, i aleshores és anomenat astigmatisme compost. De vegades, a causa de la diferència de curvatura dels diversos plans, un ull té una longitud anteroposterior exagerada, de manera que s’origina una miopia, mentre que en l’altre és més curta del que és habitual, i es provoca un astigmatisme. En aquest cas s’anomena astigmatisme mixt.

Manifestacions

L’astigmatisme provoca una visió borrosa o distorsionada dels objectes. Així, un objecte puntual es pot veure com una línia, un oval o qualsevol altra forma irregular.

El defecte visual afecta tant la percepció dels objectes propers com la dels més llunyans. De totes maneres, però, en la mesura que es presenti associat a un altre defecte de refracció, la visió serà especialment borrosa per als objectes propers, quan s’acompanya d’hipermetropia, o per als objectes llunyans, quan s’acompanya de miopia.

En els casos lleus, és possible que el defecte visual sigui mínim o gairebé inexistent. De vegades, sobretot quan va associat a un altre defecte de refracció, un esforç del sistema òptic ocular pot corregir el defecte, però en aquests casos és habitual que, després d’una activitat que requereix molt d’esforç visual, es presenti dolor o irritació ocular o bé mal de cap.

Diagnosi

Hom efectua la diagnosi de les alteracions de la curvatura ocular amb un aparell anomenat oftalmòmetre, que permet de mesurar la curvatura còrnia en els diversos meridians i determinar-ne les possibles diferències. Els defectes associats, la miopia o la hipermetropia, són diagnosticats amb l’examen de l’agudesa visual.

Tractament

El tractament de l’astigmatisme consisteix en la utilització de lents cilíndriques, que tenen la capacitat de desviar la trajectòria dels raigs lumínics en un pla —el corb—, mentre que en l’altre tenen un efecte neutre. Quan hi ha una miopia o una hipermetropia associada, hom empra lents cilindrosfèriques. Per a determinar la lent correctora més adequada, s’empra una carta òptica en què s’han marcat els diversos meridians. Es van col·locant lents diferents davant l’ull i s’estableix quina és la que permet una visió més satisfactòria.

En la correcció d’aquest trastorn, hom pot emprar tant ulleres com lents de contacte. Les lents de contacte són més eficaces, perquè el tipus d’aplicació que els correspon suprimeix la curvatura anòmala de la còrnia. La pel·lícula lacrimal constituïda entre ambdues superfícies proporciona uniformitat al pla òptic. Així, són més adequades per a solucionar l’astigmatisme regular i molt més eficaces per a corregir l’astigmatisme irregular degut a cicatrius cornials.