Resultats de la cerca

Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII

El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva demarcació

Antiga església parroquial del poble o territori de Taialà desmembrat el 1974 i unit a Girona Sobre gran part de la seva antiga demarcació ara hi ha un nucli residencial agregat a Girona És un edifici poc característic refet i ampliat entre els segles XVII i XIX, amb un campanar gran i potent a la dreta de la façana L’any 1268 Guillem de Rupià va vendre al bisbe de Girona tots els drets que tenia a la parròquia de Sancti Narcisi de Todilano Del segle XIV en endavant el nom es transforma en Tayolano i Tayalano És l’única església antiga de la diòcesi dedicada a Sant Narcís

Aquesta església fou, amb tota seguretat, la segona que hi hagué al Donasà Sorgí dins la demarcació de la parròquia de Sant Felix de Donesan, que durant segles fou l’única que hi hagué a la comarca Se’n té referències documentals des del segle XIV, en què apareix en els comptes de delmes És probable, però, que els seus orígens siguin anteriors La parròquia de Ròsa comprenia les poblacions de Ròsa i Mijanès En l’actualitat l’església parroquial de Ròsa, dins el poble, prop del cementiri, és un edifici que no té cap característica arquitectònica remarcable a causa de les…

Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que…

És dividida en sis partits judicials i 229 municipis 1981 La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal 1821-23 La província restà fixada a mitjan 1836

Fou creada a partir de la partició de l’arquebisbat de Barcelona, l’any 2004 Amb 1016674 habitants, 120 parròquies, 165 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses és una de les més grans de Catalunya, després de la de Barcelona Episcopologi de Sant Feliu de Llobregat bisbe periode lloc de naixement Josep Àngel Sáiz Meneses 2004-21 Sisante, Castella-la Manxa Salvador Cristau i Coll des del 2021 Barcelona