Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
Mare de Déu de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de l’església, situada dins l’antic terme jurisdiccional dels senyors del castell de Vilademany F Tur La capella de la Mare de Déu de Vilademany és a 2,5 km, en direcció sud, d’aquesta població, molt a prop de l’actual camp d’aviació Mapa L38-13333 Situació 31TDG806412 Es troba gairebé al costat de la moderna carretera que va de la de Barcelona a Girona o N-II a Salitja, envoltant l’aeroport de Girona-Costa Brava La clau és a la rectoria d’Aiguaviva MLlC-JAA Història Edifici d’origen romànic que és al sud-oest del mas del Forroll Existia ja l’any 1116 i fou…
Sant Joan de Sessué
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sector de llevant, amb l’absis ornat per arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan, dita també de Sant Genís, aïllada, destaca a la part alta del poble de Sessué, que és a 996 m d’altitud, a la ribera esquerra de l’Éssera, davant de Vilanova i als peus de la serra de Santa Margarida Mapa 31-9 179 Situació 31TBH927142 L’accés al poble es fa per un brancal indicat de la carretera C-139 de la vall de Benasc, un poc més amunt de Vilanova JBP Història Les referències històriques de Sessué són exigües En principi, com a lloc de la vall…
viola de gamba
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -amb la taula harmònica i el fons plans i entallament a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa En la seva forma final, la viola de gamba mostra un estretament a les espatlles, té riscles alts i obertures acústiques en forma de C Proveïda en un principi de sis cordes afinades en 3es i 4es, amb set o vuit trasts cromàtics, al segle XVII se li afegí una setena corda La família de…
Els bilvalves fòssils
Consideracions generals La morfologia general dels bivalves o lamellibranquis pot ser molt modificada respecte del model de vida lliure proveït de dues valves simètriques, que en el dibuix és representat per un pectínid A, A’ cares exterior i interior d’una valva dreta Potser el cas més complex de modificació és el dels rudistes, en què una de les valves, en forma de con B , és la que es fixa al substrat, mentre que l’altra pren forma d’opercle B’ B " secció transversal de la valva inferior Hom ha indicat en el dibuix 1 orelleta anterior, 2 orelleta posterior, 3 còstules o costelles, 4…
dentirostre
Ornitologia
Nom donat antigament als ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen una dent petita a la mandíbula superior que encaixa dins un entrant a la mida en la mandíbula inferior.
Aquest grup, totalment artificial, no tingué mai categoria taxonòmica i hom hi incloïa les famílies dels còrvids, els motacílids, els lànids, etc
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
Atapuerca

La cova del Mirador, a Atapuerca
Fundación Atapuerca
Jaciment paleontològic
Grup de jaciments fossilífers situats a la serralada d’Atapuerca (Burgos), notables per les restes d’homínids del Plistocè mitjà.
La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976 Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300000 anys i representen una població d' Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una…
Sant Martí de Vilallonga de Ter
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera al fons J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga es troba a la plaça del poble Vilallonga de Ter es troba a 5 km de Camprodon, al peu de la carretera que uneix aquesta població amb Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG435872 MAB Història L’església de Sant Martí surt documentada per primera vegada l’any 1183, quan el senyor Arnau Descatllar cedí els drets que tenia o creia tenir sobre l’església de “ Sancti Martini Ville Longe ” al bisbe de Girona El lloc, però, existia ja d’antic, puix que entre les confirmacions de béns que el…
Sant Vicenç de Can Cerdà o del Morro Curt (Font-rubí)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…
Els pobles de l’Europa central. 1910
Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina