Situació
Vista del sector sud-est de l’església, situada dins l’antic terme jurisdiccional dels senyors del castell de Vilademany.
F. Tur
La capella de la Mare de Déu de Vilademany és a 2,5 km, en direcció sud, d’aquesta població, molt a prop de l’actual camp d’aviació.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG806412.
Es troba gairebé al costat de la moderna carretera que va de la de Barcelona a Girona o N-II a Salitja, envoltant l’aeroport de Girona-Costa Brava. La clau és a la rectoria d’Aiguaviva. (MLlC-JAA)
Història
Edifici d’origen romànic que és al sud-oest del mas del Forroll. Existia ja l’any 1116 i fou modificat en època barroca amb una volta nova. En aquesta capella era venerada la imatge de la Mare de Déu de Vilademany, talla d’alabastre del segle XV que ara, per raons de seguretat, és guardada a la sagristia de l’església parroquial de Sant Joan d’Aiguaviva. Durant la guerra civil de 1936-1939 fou llançada a un pou; les principals mutilacions que sofrí, sobretot el cap de l’infant i la corona de la mare, foren restaurades per l’escultor gironí Carrera. En el mur interior es conserva una creu gravada a la pedra, que recorda una vella consagració, testificada també per la lipsanoteca que encara es conserva. (JCO)
Església
Planta de l’església, ara santuari marià.
Ramon Castells i Robert Vidal
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta d’arestes, corresponent a la reforma realitzada en època barroca, i capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a través d’un arc presbiteral que forma la gradació d’amplades.
Si l’edifici romànic tenia finestres, aquestes, actualment, estan aparedades i no són visibles perquè l’interior de la nau està totalment enguixat i amb decoració pictòrica, molt senzilla, a l’absis, mentre que a l’exterior, a més de les construccions que s’hi han afegit, les parets visibles estan arrebossades. L’edifici té dues portes, una que condueix a la sagristia, construïda al mur de migdia, i una segona, la porta d’entrada, que s’obre al mur de ponent, on s’alça, també, el campanar d’espadanya de dos ulls.
L’única ornamentació visible, que podem adscriure a l’època romànica, és un fris de pedres disposades en dent de serra, que formen el ràfec de la coberta absidal. (MLlC-JAA)
Lipsanoteca
Procedent de l’església de Santa Maria de Vilademany el Museu d’Art de Girona conserva una lipsanoteca, sense exposar ni inventariar, de fusta i amb forma de pot o petit barril. Consta del recipient i una tapa.
Per tota ornamentació, hi ha unes línies incises i paral·leles, dues ran de la boca i altres dues vora la base del recipient. La superfície d’aquest ha estat pintada tot alternant faixes de color negre, verd fosc, verd clar i taronja.
Tant el recipient com la tapa han estat treballats amb el torn. Aquesta és circular i de perfil lleugerament convex; presenta una superfície llisa i policromada amb els mateixos colors que el recipient; només li manca el pom que servia per a agafar-la.
La datació de la peça, tenint en compte tant la tipologia com la tècnica emprada, ens porta més enllà del segle XII.
L’estat de conservació de la lipsanoteca és bo. (JVV)