Resultats de la cerca

El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

És característic i fonamental en aquest procediment el fet de l’existència d’un canvi de fase en la conformació del metall De les condicions d’aquest canvi depenen les característiques mecàniques de l’objecte obtingut La fosa permet, d’altra banda, l’obtenció de peces amb formes complicades i de peces senzilles a un cost més baix que d’altres procediments forja, màquines eines, etc Aquest procediment és emprat sobretot en la fabricació de peces d’acer, fosa, bronze, llautó, aliatges d’alumini, de magnesi, de zinc, d’estany, de plom o de níquel La possibilitat de sotmetre un metall o un…

Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…

Antigament es consideraven únicament tres regnes animal, vegetal i mineral Des de l’establiment per part de Haeckel del grup dels protists i el descobriment dels virus i les rickèttsies, i a causa de la dificultat d’esbrinar els límits exactes a nivell unicellular entre éssers animals i vegetals, aquesta primera classificació perdé vigència

És un esport que prové de la Grècia clàssica i que a les dècades de 1970 i 1980 els països nòrdics adaptaren per a les persones amb discapacitat Presenta moltes similituds amb el joc de la petanca És un esport mixt i es pot jugar de manera individual, per parelles o per equips És l’únic esport paralímpic en què totes les proves són mixtes, amb participació conjunta d’homes i dones Tots els esportistes juguen amb cadira de rodes El joc consisteix a llançar unes boles de cuir amb la finalitat que s’aproximin al màxim possible a un bolig La pilota es llança amb les mans o els peus, a excepció de…

Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…

L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus hàbits…

Narra la història de l’Alba i en Dídac, una noia de catorze anys i un nen de nou, supervivents d’un atac extraterrestre que pràcticament anorrea la vida a la Terra Quan dos nois més grans peguen i tiren al riu en Dídac, perquè és negre, l’Alba es llança a salvar-lo En aquell moment es produeix l’atac de les naus extraterrestres L’Alba i en Dídac se salven perquè eren sota l’aigua Després de comprovar els efectes de la destrucció, decidits a sobreviure, recullen tot el que poden i se’n van del poble Establerts en una masia, sorprenen un dels invasors i el maten Arriben a una Barcelona…