Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
cumquat
Botànica
Agronomia
Fruit del cumquat.
De forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses
gastròpodes

Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
Gilbert de Millau
Història
Vescomte de Millau, de Gavaldà i en part de Carladès (Gilbert III) (1080/97-1110/12).
Fill del vescomte Berenguer II i de la vescomtessa Adela de Carlat Vers el 1090 es casà amb Gerberga de Provença, marquesa en part de Provença Fou pare de Dolça, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona
bordissot
Fructicultura
Varietat de figa.
La variant blanca , molsuda i molt dolça, té la pell verda quan és tendra i blanca quan és seca la variant negra , que no admet d’ésser assecada, és de pell forta i poc clivellada, negra i pruïnosa
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zostera Zostera marina alga de mar Zostera nana algueró
anàdrom | anàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que des del mar es van a reproduir als rius o a les llacunes litorals.
Per extensió, són considerades parcialment anàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües menys profundes o costaneres, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part superior dels rius per fresar
polipteriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis, que en comprèn els dos únics gèneres actuals.
Es tracta d’animals de repartició africana, d’aigua dolça, que presenten aletes pectorals lobulades i aleta caudal heterocerca i en els quals l’aleta dorsal és substituïda per una sèrie d’elements aïllats, sostingut cadascun per una espina anterior
mugiliformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, dels quals es diferencien per la posició abdominal o subabdominal de les aletes ventrals.
Les escates són cicloides o ctenoides i l’opercle és inerme Els representants d’aquest grup són tots pelàgics, litorals, amb algunes espècies d’aigua dolça Inclou les famílies dels aterínids , els esfirènids i els mugílids , totes representades a la Mediterrània
mozzarella

mozzarella
Gastronomia
Formatge elaborat al Laci i a la Campània, originàriament amb llet de búfal femella i actualment de vaca.
És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina