Resultats de la cerca
Es mostren 1565 resultats
Valdemar I de Brandenburg
Història
Marcgravi ascani de Brandenburg (1308-19) de la branca de Stendal-Tangermünde.
Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III
Francesc III de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1521-24, 1525 i 1529-35).
Fill de Lluís Maria I Exiliat a Alemanya en produir-se l’ocupació del ducat per Francesc II Francesc I de França, fou establert el 1521 en el tron per l’emperador Carles V i el papa Lleó X Acusat de traïció pel marquès de Pescara, Ferdinando Francesco d'Ávalos , Carles V ocupà Milà 1525, que li tornà el 1529 En morir sense fills legítims, Milà fou incorporat per Carles V als seus dominis
Clodomir I
Història
Rei merovingi d’Orleans (511-524), fill de Clodoveu I.
A la mort d’aquest, heretà el territori de la vall del Loira des d’Orleans fins a Tours, amb capital a Orleans Lluità contra els burgundis a fi d’estendre els seus dominis el 523 occí llur rei Segimon, però el 524 fou vençut i mort Els seus germans Clotari I i Khildebert I, per assegurar-se l’herència, exterminaren els fills de Clodomir, llevat de Clodoald, que es féu monjo i esdevingué sant
poligonització
Geologia
Procés de subdivisió d’un cristall en dominis o subgrans per redistribució de les dislocacions lliures del seu interior.
Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristallogràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery , requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà El resultat és una disminució de l’…
Felip I de Castella
Història
Arxiduc d’Àustria, sobirà dels dominis de la casa ducal de Borgonya (1482-1506), rei de Castella (1504-06).
Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a…
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
Castell de Perabruna (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller
Jugurta
Història
Rei dels númides, fill de Mastanàbal i nebot de Micipsa.
En morir aquest 118 aC havia de compartir el tron juntament amb els seus cosins Adèrbal i Hièmpsal, però, segons la tradició, occí Hièmpsal i, després de diverses conjures, s’apoderà dels dominis que el senat de Roma havia adjudicat a Adèrbal 112 aC Amb aquesta actitud rebel provocà la ira de Roma, que li declarà la guerra descrita per Sallusti Crisp Vençut per Mari, després d’una contesa llarga i dura, fou portat a Roma, on fou executat
El cicle triàsic
Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys triàsics als Països Catalans Maber, original de l’autor El cicle triàsic comença amb els terrenys situats per sobre de la discordança de la base del Mesozoic 248 milions d’anys i comprèn tot el Triàsic i l’Hettangià Juràssic més inferior El seu límit superior és una important discontinuïtat, que a les zones més marginals de la vora oriental d’Ibèria esdevé una veritable discordança Durant aquest cicle, als Països Catalans, podem distingir tres grans dominis paleogeogràfics el marge oriental d’Ibèria, que comprèn la…
Veragua
Geografia històrica
Nom donat (1502) per Colom a la part occidental de l’istme de Panamà quan hi arribà, en el seu quart viatge.
L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina