Resultats de la cerca

Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita , de G Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M Valverde i H Lázaro Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934 El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino…

Estudià al Conservatori Musical del Liceu amb Jaume Francesc Puig L’any 1986 guanyà el premi del Concurs Internacional Francesc Viñas Debutà a Palma de Mallorca amb Carmina Burana l’any 1987 i inicià una carrera professional interpretant papers del repertori de tenor líric lleuger el Comte, Nadir, Don Ottavio, Fernando, etc L’any 1992 debutà al Teatre del Liceu amb el paper de Percy d’ Anna Bolena al costat d’Edita Gruberova, representació que tingué una excellent acollida del públic i la crítica A partir d’aquí emprengué una carrera internacional, ràpida i plena d’èxits, que l’ha portat a…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…

Estudià cant al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, on fou deixebla de D Pérez Posteriorment amplià la seva formació amb I Penagos i M Zanetti a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Després d’haver guanyat diversos premis, l’any 1994 debutà com a Abigaille Nabucco al Teatre Principal de Palma i inicià una trajectòria que la portà a Bilbao Hamburg, Munic, Marsella, Buenos Aires, Florència, etc Altres títols importants del seu repertori són Il trovatore , Don Carlo , Aida i La forza del destino , de Verdi, compositor al qual s’ajustà particularment bé el seu registre de…

Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L…

Estudià al Conservatori de Torí amb Paola Della Torre i després ho feu a l’escola de la Scala de Milà, on el 1957 participà en l’estrena de Diàlegs de Carmelites de F Poulenc, en el paper de soeur Mathilde El 1959 debutà al Covent Garden amb Medea , al costat de Maria Callas, i un any després substituí Giulietta Simionato en la producció d' Aïda a l’Arena de Verona Els anys 1961 i 1962 cantà amb gran èxit La favorita a la Scala de Milà i el 1968 ho feu al Metropolitan de Nova York Ha estat una de les intèrprets de referència dels papers més importants per a mezzosoprano de l’òpera italiana,…

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…

N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i representada com a peça…

Estrenada a París el 1840 a Barcelona el 1850, ha restat sempre als repertoris

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro, la Musetta…