Resultats de la cerca

Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911

Fou una de les figures més importants del teatre castellà postromàntic i naturalista Debutà a Madrid el 1891 Actuà amb Emilio Mario, Ricardo Calvo, Enric Borràs, etc, i formà companyia amb el seu marit, el dramaturg Federico Oliver Estrenà i representà obres de Pérez Galdós i Benavente i féu una gran creació de la Nora d’Ibsen Casa de nines

La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà

Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama , de F…

Creà mons sense sortida on els personatges, guiats per un impuls de crueltat, s’agredeixen mútuament El seu llenguatge és una barreja inquietant d’argot i fórmules burocràtiques Destaca la Tetralogie der Fäkalien ‘Tetralogia de les matèries fecals’, 1990-92

Pertanyent a una família jueva emigrada de l’Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandonà un any després Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat i multat Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s’inicià com a actor en una gira per Irlanda, i fins el 1959 actuà en diverses companyies El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter , en un acte, i The Birthday Party , a les quals seguiren A Slight Ache 1958 i The Caretaker 1959, estrenada el 1960, que es convertí…

És conegut com “el darrer dels gots” per la seva novella Melmoth the Wanderer 1820 El seu primer èxit fou la tragèdia en vers Bertram 1816 És també autor d’altres novelles de terror

Un dels crítics més aguts de l’època de Shakespeare Escriví The Malcontent 1604, on fa una dura crítica dels excessos comesos en una cort lasciva És autor del poema The Metamorphosis of Pigmalion, Image and Certain Satires De la seva producció dramàtica cal destacar Histriomastix 1599, on satiritza Ben Jonson, cosa que no fou obstacle perquè ambdós autors collaboressin junts més endavant

Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest

Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630