Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Passeig d’aniversari
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli.
Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…
Espigues en flor
Literatura catalana
Segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà, publicat l’any 1926, que inclou una part dels textos del primer (Poesies, 1910).
Desenvolupament enciclopèdic En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics A “Jo voldria”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com el de l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral les “Complantes” són elegies funeràries “Lilia” són poemes mariològics “Endreces i homenatges” conté textos més aviat…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
Manuel Balasch i Recort
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prevere, poeta, hel·lenista i historiador de la literatura.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué…
,
Othmar Schoeck
Música
Director d’orquestra i compositor suís.
Vida Fill del pintor Alfred Schoeck, començà a compondre abans d’iniciar la seva formació musical i el 1905 ingressà al Conservatori de Zuric, on estudià amb K Attenhofer, R Freund, F Hegar i L Kempter Al cap de dos anys es traslladà a Leipzig per ampliar coneixements amb M Reger El 1908 tornà a Suïssa i compaginà la composició amb la direcció coral Director de l’Orquestra Simfònica de Sankt Gallen 1917-44, rebé diferents distincions i premis honorífics al llarg de la seva vida, entre els quals el doctorat honoris causa per la Universitat de Zuric 1928 Els lieder de Schoeck, que ocupen gran…
L’hereu
Literatura catalana
Novel·la de Prudenci Bertrana publicada el 1931.
Desenvolupament enciclopèdic Com a justificació de la seva vocació d’artista pur —i més que com una autobiografia real—, l’autor presenta en aquesta elegia del món rural en desaparició la pròpia adolescència al mas patern, sentida i descrita com un paradís perdut Innocenci Aspriu freqüenta des d’infant els turons i boscos del mas Aspriu, a L’Esparra Hi sent descloure la sensualitat i contempla i sublima els misteris de la natura A instàncies familiars prova de fer-se enginyer a Barcelona, però fracassa i soenamora d’Eugènia, la dispesera, treballadora, pacient i plena de bonesa…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es feu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor i pianista català.
Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…
Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…
Gustavo Pittaluga
Música
Compositor castellà d’origen italià.
Vida Tot i que de formació bàsicament autodidàctica, rebé algunes lliçons de violí de Julio Francés i de composició d’O Esplà, a més dels consells de M de Falla Parallelament, feu la carrera de dret Membre del Grupo de los Ocho, o Grupo de Madrid, branca musical de la Generació del 27, en creà el manifest, que donà a conèixer en una conferència el 1930 a la Residencia de Estudiantes de Madrid En la seva música intentà manifestar les aspiracions d’aquest grup superar el provincianisme, deslligar-se del folklorisme i incorporar-se als corrents musicals europeus Amb un ajut de la Junta para la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina