Resultats de la cerca

Aquest dolor, en forma de rampa, apareix generalment poc temps després d’haver començat la marxa, augmenta en continuar l’exercici i disminueix fins a desaparèixer amb el repòs apareix de nou en iniciar la marxa Es presenta especialment en l’arterioesclerosi i en la tromboangiïtis obliterant La claudicació intermitent és un símptoma d’isquèmia d’esforç del múscul, i sovint apareix a conseqüència d’oclusions incompletes i segmentàries de la part proximal de les artèries femorals

Publicà tres números, l’últim dels quals doble Pretenia de donar una visió de les activitats catalanes durant la guerra, dins el comú esforç republicà Era luxosament presentada, amb gran quantitat de fotografies i bones collaboracions Les portades, a tot color, foren de Clavé, Commeleran i Domingo El segon número fou dedicat a l’assistència social i a la sanitat mèdica, mentre que el tercer-quart tractà de la cultura Anuncià una monografia gràfica de la guerra, però no arribà a sortir

Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana Fou el primer secretari de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i és vicepresident del Centre Cultural Català El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I

Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall

A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari

Aquesta teoria proposa que les fractures es formen a partir de la propagació i interconnexió de petites esquerdes o imperfeccions que hi ha dins els minerals constituents de les roques Sota l’acció d’un camp d’esforç extern, els extrems de les microesquerdes poden concentrar esforços locals molt elevats, que causen el seu creixement o propagació lateral, el qual finalment condueix a una fractura de major escala L’anàlisi matemàtica de la teoria de Griffith prediu un criteri de fracturació on l’envolupant de Mohr té forma parabòlica

Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939

La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims

Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món