Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Józef Kozlovski
Música
Compositor polonès.
Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué fins a la…
Sant Bartomeu del Torricó
Art romànic
No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a ponent…
Mare de Déu de Viuerri (Montanui)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquest antic santuari, on és visible encara l’estructura romànica integrada en edificacions més tardanes Arxiu Gavín Les ruïnes del santuari de la Mare de Déu de Viuerri són a uns 2 km al NW de Montanui, des d’on surt una pista que deixa a uns 10 minuts de les restes de l’església L’església té adossat al mur sud un edifici annex Mapa 32-10 Situació 31TCH093055 Església L’església és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, avui desapareguda i de la qual es conserva només l’arrencada al mur sud La part nord de l’edifici es va ensorrar totalment, i la capçalera original,…
Antoni Canu

Antoni Canu
© Dpt.Cultura i Mitjans de Comunic./GENCAT
Literatura catalana
Escriptor.
A deu anys anà a viure a l’Alguer amb la seva família, on s’integrà lingüísticament al català A partir del 1985 assistí als cursos de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on aprengué el català escrit i normatiu, i el 1990 començà a escriure poesia Ha publicat els reculls Poesies 1995, En l’arc dels dies 2000, Nou Cant 2007, Les mies mans 2014 i Ànimes precioses 2019 Per la seva obra poètica ha merescut, entre altres distincions, la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal 1999, el premi Rafael Sari de l’Obra Cultural de l’Alguer 1998, 2000, 2007 i 2017, el premi del concurs nacional…
Joaquima Jaume i Carbó
Literatura
Poetessa, més coneguda com Quima Jaume.
De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…
,
Sant Miquel (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al costat del Mercadal Era sufragània de la de Santa Maria Depengué del paborde de Manresa L’església apareix esmentada l’any 1000 com a basílica de Sant Julià, a extramurs de Manresa El motiu de citar Sant Julià és que la referència correspon a un jurament fet sobre el seu altar El 1009 ja apareix esmentat Sant Miquel, i el 1015 té lloc el jurament d’un testament sobre l’altar de Sant Julià, el qual era situat dins la casa de Sant Miquel, al suburbi de Manresa El 1030 apareix esmentat el cementiri, la qual cosa fa creure que devia actuar…
Tilimsen
Ciutat
Capital de la wilāya de Tilimsen, Algèria.
Situada al peu dels monts de Tilimsen —declarats reserva de la biosfera el 2016—, a 800 m alt, dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil Té indústries tèxtils i alimentàries hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria , amb el nom d’Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart En època almoràvit segle XI, sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual Inclosa dins l’imperi almohade, en desintegrar-se aquest segle XIII esdevingué…
Sant Vicenç d’Espés de Sus (les Paüls)
Art romànic
El llogaret d’Espés de Sus o de Dalt és situat a 1 431 m d’altitud, damunt del pic d’Espés, al sud del poble de les Paüls Malgrat que pel seu titular l’església d’Espés de Sus sembla que hauria d’estar relacionada amb la seu ribagorçana, de fet es tractava més aviat d’una església dels senyors del lloc la seva gènesi estaria vinculada als senyors d’Espés, els quals també foren propietaris d’altres esglésies com Santa Maria de Calbera Aquest indret, amb Espés de Jus i Abella, formà part de la baronia d’Espés fins a la fi de l’antic règim JBP L’església parroquial de Sant Vicenç d’Espés de Sus…
Santa Llogaia de l’Espluga de Merli (Foradada)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba a l’entrada de la caseria de l’Espluga de Merli Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901957 S’arriba al llogaret de l’Espluga per un trencall que arrenca entre els quilòmetres 3 i 4 de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a mà dreta JBP-CPO Història Aquesta església va ser concedida a la canònica de Roda pel rei Sanç Ramírez l’any 1089 El 1176, el castellà Gombau de Santalinya disputava les seves rendes als canonges Va pertànyer a Sant Vicenç de Roda fins el 1295, en què fou traspassada a Sant Victorià d’Assan El 1571 va ésser integrada al nou bisbat de…
Sant Martí de can Masseguer (Castellar del Vallès)
Art romànic
En la venda feta l’any 1035 per Guitard Bonuç d’una peça de terra situada a la villa d’Alii , del terme de Castellar, tocant a Sant Martí, tenim el document més antic en què es fa esment d’aquesta església Sabem també que un tal Ramon Amat atorgà un testament que fou jurat a l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Martí, l’any 1152 molt probablement El temple, doncs, tenia més d’un altar, i per tant més d’un absis La capella fou reedificada al segle XVI el vicari general del bisbat autoritzà el rector de Sant Feliu de Sabadell a beneir-la acabada la reconstrucció L’església fou destruïda a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina