Resultats de la cerca

Centre d’extracció de petroli Indústria química petroli i construccions mecàniques Facultat de l’Institut del Petroli d’Ufa

Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines científiques i…

Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona

És dit de certs càrrecs, que són proveïts, no pas durant el sínode, com caldria, sinó abans o després per facultat especial

Centre molt important de producció d’acer, té també indústries químiques, del paper i de la fusta Hi ha facultat de metallúrgia

Té fàbriques químiques, d’articles metàllics i de formigó armat Hi ha facultat de l’institut politècnic de Kharkiv i un institut químic

El servei de Fisioteràpia de l’Hospital Clínic de la Facultat de Medicina de Barcelona publica la “Revista de Diagnóstico y Tratamiento Físicos”

A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues arts liberals…

Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…

Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la…