Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Els anurs: granotes i gripaus
La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…
tallareta sarda
Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
merla
Merla
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 25 cm, que té (el mascle) el plomatge negre i el bec i el cercle orbital d’un groc viu.
La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
Ànec de Jamaica
De petita talla i aspecte molt similar a l’ànec blanc, la subespècie que hom troba aquí és originària de l’Amèrica Central i del Nord Altres subespècies viuen a l’Amèrica del Sud, al vessant del Pacífic Introduïda cap els anys 60 a l’W d’Anglaterra, ha esdevingut una població, completament feréstega i assentada, d’uns 400 individus 1977 La identificació de les femelles al camp ha de portar molta cura, a causa de la dificultat de distingir-les de les de l’ànec capblanc, espècie amb un marcat decrement des del primer terç del present segle la població ibèrica actual no ultrapassa els 150…
petit paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que ateny de 50 a 80 mm d’envergadura.
Les ales anteriors tenen ocels situats dins una taca blanca, i la femella, més grossa que el mascle, té les ales posteriors molt clares, en contraposició al mascle, que les té groguenques Aquesta papallona es troba sobretot a l’abril i al maig
morell d’ulls grocs
Morells d’ulls grocs femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Rick Derevan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, semblant a l’ànec d’Islàndia; té, però, rodona la taca entre el bec i l’ull.
Nia a Escandinàvia i hiverna en països mediterranis
ànec negre frontblanc
Ànecs negres frontblancs mascle i femella (d’esquerra a dreta)
Rick Leche - Photography (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de color negre, amb taques blanques al cap.
El bec és vermell i groc Propi d’Amèrica del Nord i d’Europa occidental
ànec negre comú
Ànec negre comú
© jvp0208
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador i marí.
El mascle és totalment negre i té una gran protuberància a la base del bec La femella és de color fosc amb la cara i el coll tacats de blanc Nia als països nòrdics i hiverna, en roques, a les costes atlàntiques fins a Portugal
ànec mandarí
Ànec mandarí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, de colors vius, amb unes veles que sobresurten de les ales, i bigotis de color taronja.
La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres