De petita talla i aspecte molt similar a l’ànec blanc, la subespècie que hom troba aquí és originària de l’Amèrica Central i del Nord. Altres subespècies viuen a l’Amèrica del Sud, al vessant del Pacífic. Introduïda cap els anys 60 a l’W d’Anglaterra, ha esdevingut una població, completament feréstega i assentada, d’uns 400 individus (1977). La identificació de les femelles al camp ha de portar molta cura, a causa de la dificultat de distingir-les de les de l’ànec capblanc, espècie amb un marcat decrement des del primer terç del present segle (la població ibèrica actual no ultrapassa els 150 individus, que resten en un estat molt precari). Això significa que actualment, i en un futur immediat, almenys al N de l’Ebre, al contrari del que succeïa abans, és més probable que les citacions de femelles pertanyin a l’ànec de Jamaica que a l’ànec cap-blanc.
Les úniques dades dels Països Catalans són: una femella que restà a Vilanova de la Raó (Rosselló) entre el 10.05.82 i el 19.07.82 i una altra femella caçada entre l’octubre de 1983 i el febrer de 1984 a l’estany de l’Encanyissada (delta de l’Ebre), actualment naturalitzada a la col·lecció de la casa dels caçadors o "casa verda" d’aquest estany.