Resultats de la cerca

Muller de Miró II de Cerdanya , mare de Sunifred II de Cerdanya-Besalú , de Guifré II de Besalú , d’ Oliba I de Cerdanya-Besalú i de Miró II de Besalú , bisbe de Girona, i àvia d’ Oliba , abat de Ripoll i bisbe de Vic En morir el seu marit 927 governà els comtats com a tutora dels seus fills, encara menors El 941, ja actuaven plegats mare i fills, i, l’any següent, Sunifred operà tot sol La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics Cuixà 941, 953, 962, Ripoll, Elna 962 i Camprodon 944

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…

La violència domèstica pot ésser exercida pel marit contra la muller o a l’inrevés, però també pot ésser dels pares respecte als fills o dels fills respecte als pares En alguns casos les víctimes d’aquesta forma de violència són les persones grans o dependents Els episodis de violència domèstica posen de manifest una situació de poder i de desequilibri a la llar i, alhora, la incapacitat per resoldre els conflictes domèstics mitjançant el diàleg El 2014 entrà en vigor el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la…

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà El més antic és Guillem Borrassà I documentat des del 1360, i mort abans del 25 d’agost de 1396, dos fills del qual també foren pintors Lluís Borrassà i Francesc Borrassà I documentat entre el 1399 i el 1417 Entre els fills d’aquest hi hagué quatre pintors Francesc Borrassà II 1420, Jaume Borrassà 1425, Honorat Borrassà 1425-53 i Pere Borrassà 1453 La documentació esmenta un altre Guillem Borrassà 1393, cosí de Lluís, i Albert Borrassà 1465, de parentiu no precisat, tots pintors Fora de…

Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en…

Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou…