Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
Silvestre II
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Gerbert d’Orlhac en esdevenir papa (999-1003).
Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb…
Francisco Suárez
Filosofia
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, filòsof i teòric juridicopolític.
Jesuïta 1564, el representant més destacat de l’escolàstica del s XVI, professà filosofia i teologia a diversos collegis de l’orde a Castella, a Roma i, finalment, a Coïmbra Conegut també com a doctor eximius , interpretà lliurement Tomàs d’Aquino i establí, així, el que hom ha anomenat suarisme , i la seva influència fou decisiva no sols sobre el seus contemporanis, àdhuc entre els protestants, ans també en figures posteriors, com Leibniz aquesta influència, d’altra banda, es donà tant en l’àmbit de les qüestions filosòfiques com, sobretot, en el camp del dret i la política Expressió típica…
historicisme
Filosofia
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric relativisme…
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra…
Albert Camus

Albert Camús
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’obrers El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina Passà una infantesa plena de privacions a Alger A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre Feu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista Escriví, en collaboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934 Publicà dos breus conjunts d’assaigs, L’…
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
escola socràtica
Filosofia
Cadascuna de les escoles filosòfiques basades en l’ensenyament de Sòcrates i especialment en la doctrina de la identitat entre virtut i coneixement del bé.
En foren les més destacades l’escola de Mègara, la cínica i la cirenaica
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva…
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…
Giordano Bruno
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof i escriptor italià Filippo Bruno.
Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina