Resultats de la cerca

Es divideixen en dos grans grups els instruments de fusta representats en l’orquestra actual sobretot per la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot i els de metall trompa, trompeta, trombó, tuba i altres, molts dels quals avui són obsolets

Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia

Treballà a l’òpera italiana de Londres tocava la flauta i l’oboè, llevat del temps que passà a Edimburg Escòcia Publicà una Collection of old Scots Tunes 1742 Autor de concerti grossi, overture a quattro , sonates per a diversos instruments, antífones, etc

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos contrabaix de canya, flauta de bec contrabaix, el contrabaix d’una família d’instruments sona una octava més greu que la del baix de la mateixa família

Estudià anatomia, música i mecànica El 1737 inventà un autòmat que tocava la flauta, i després construí altres ginys semblants Ideà una bomba d’aigua, el primer torn automàtic, un teler també automàtic i diverses màquines per a la mecanització de les peces que necessitava

De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al  Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…

Primer fill de Jan Jiří Benda, es destacà aviat com a violinista entrà al servei de Frederic II de Prússia, i assolí el càrrec de konzertmeister de la capella reial el 1771 Té diverses obres per a violí i per a flauta, instrument predilecte de Frederic II

Fou violí primer a l’Òpera de París del 1728 al 1752 Escriví, a més de l’òpera La Reine des Péris 1725 i el ballet Fêtes champêtres et guerrières 1746, una gran quantitat de música per a instruments de corda, i també per a flauta i oboè

Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "Mercure de France" del…

Format al Conservatori de Música de Barcelona en les disciplines de flauta, harmonia i contrapunt, aprofundí el seu interès pels nous mitjans compositius al Conservatori de Basilea Estudià composició amb Gabriel Brncic S’interessà per la música electrònica a través dels seus contactes amb el laboratori de música electrònica Phonos i conegué compositors com Witold Lutosławski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Luis de Pablo i Heinz Holliger Fou guardonat amb diversos premis i mencions de composició, com ara el primer premi del desè Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals…