Resultats de la cerca

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…

Marx assenyalà el paper central del moviment obrer en la societat industrial, i, d’acord amb A Touraine 1973, la societat postindustrial ha afavorit l’aparició de nous moviments socials dirigits per nous collectius moviment feminista, regionalista, ecologista, etc Els moviments socials són de naturalesa molt diversa No tots, però, tenen únicament una dimensió social alguns assoleixen, també, una dimensió política En un principi, un moviment social no està gaire institucionalitzat, sinó que sorgeix d’una protesta social més o menys espontània contra greuges específics o de caire general, però…

Els seus precedents formals són el cànon, la caccia i el ricercare La denominació de fuga ja apareix al s XIV en l’obra del teòric Johannes de Muris L’estructura de la fuga escolàstica és la següent s’inicia amb l' exposició , on apareix el tema, anomenat també subjecte o antecedent , i la resposta o consegüent en una segona veu aquesta resposta és la imitació del subjecte sobre un grau diferent de l’escala i pot ésser efectuada per inversió, augmentació i disminució el subjecte i la resposta són presentats en la mateixa tonalitat, però a una distància de quarta o de quinta entre…

Entre el 1508 i el 1516, aproximadament, treballà a Roma i a Florència, i fou ajudat per Miquel Àngel, el qual influí decisivament en la seva formació artística A aquesta època hom ha atribuït un grup de pintures d’un manierisme precoç Quan en tornà 1517, estigué vinculat, com a pintor del rei , a la cort de Carles V, per a la qual dugué a terme diversos encàrrecs de pintura i escultura, però no aconseguí de consolidar el favor de l’emperador i, després del 1526, restà definitivament apartat del cercle cortesà A partir d’aleshores es dedicà, a Valladolid, principalment a l’escultura Els seus…

Situació Edifici molt matusser de la fi de l’època romànica o almenys construït amb tècniques de l’esmentat període ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Roc es troben al caire d’un serrat, a 1 km del poble d’Enviny per un camí que en alguns trams conserva l’empedrat antic JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG443966 Història No es coneixen dades documentals d’època medieval sobre aquesta església, que en la visita del 1758 es fa constar que tenia el retaule ruïnós i es prohibí dir-hi missa fins que no fos reparat MLlC Església Planta de la capella, amb contraforts de contenció adossats…

Al petit nucli poblacional de Castellfollit del Boix s’aixeca la petita església de Santa Maria del Pla, que des de fa uns anys realitza les funcions parroquials, que anteriorment tenia l’església de Sant Pere Aquesta capella, que actualment no té cap interès arquitectònic, fou construïda al mateix indret on es bastí una antiga església romànica, documentada des del segle XIII, on hi havia una imatge romànica de la Mare de Déu Sobre la història recent d’aquesta imatge no hem pogut escatir el seu destí Mentre uns ens digueren que es guardava en un domicili particular de Barcelona fins i tot…

Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’originalitat de la…

Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…

Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part,…