Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra on…

Rebé el primer ensenyament musical en l’àmbit familiar i el 1926 completà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Sofia Posteriorment ingressà a la Hochschule für Musik de Viena i estudià amb Franz Schmidt composició i V Ebenstein piano Novament a Bulgària, exercí de pianista i el 1937 treballà al Conservatori de Sofia, on ensenyà composició i formes musicals Fou director d’aquesta institució 1956-62 i de l’Òpera Nacional 1953-54 El seu catàleg inclou tres òperes El regne de les dones , 1935 Salambo , 1940 L’espavilat Peter , 1958, un ballet La papessa Joanna , 1969, tres concerts per a…

Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat collaborador de…

Estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena 1918-22 i composició amb A Schönberg i A Webern Organitzà una sèrie de concerts simfònics dirigits per Schönberg 1918 i fundà la Verein für Musikalische Privataufführungen Societat per a les execucions musicals privades juntament amb A Berg i Paul A Pisk Les activitats de la societat foren el preludi de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, fundada el 1922 President de la Societat Internacional Gustav Mahler, feu l’edició crítica completa de l’obra del compositor i director austríac També preparà edicions crítiques…

Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà música de cambra,…

Estudià a la Berliner Hochschule für Musik Hanns Eisler i des del 1997 fins al 2002 fou el director titular de la jove Orquestra Filharmònica de Brandenburg Començà a dirigir òpera a l’State Opera de Berlín i, des d’aleshores, ha dirigit muntatges a les òperes de Cincinnati, Dresden, Frankfurt, Sydney, Viena, Mannheim i el Japó El 2000 debutà al MET de Nova York, i la temporada 2000-01, al Gran Teatre del Liceu, amb La flauta màgica Al setembre del 2004 assumí la direcció musical del centre líric barceloní, càrrec que detingué fins el curs 2008-09, temporada en què compartí aquesta…

Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La seva obra més…

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…