Resultats de la cerca

Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a punt de…

Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia Publicà, entre d’altres, Vento Ferido 1967, Cambio en tres 1969, Xoguetes pra un tempo prohibido 1975, Os escuros soños de Clío 1979, Ilustrísima 1980, Os mortos daquel verán 1987, Deus sentado nun sillón 1996, A vida de Anxel Fole 1996, Anxel Fole escolma de textos 1997, Xoguets para un tempo prohibido 1997, A vida o Padre Sarmiento 2002 i, pòstumament, O sol do veran 2003, premi de la Crítica

Fill de Manuel Casado Nieto La seva obra és recollida en els volums Rexistro de menores espantos 1973, Os preludios 1980 i Libro de Caldelas 1982, on exposa l’experiència personal en un to colloquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d’una òptica profundament gallega ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota Conreà, també, la narració O inverno do lobo 1985 i Os Brasileiros 1985

Treballà directament el marbre, la pedra i la fusta La seva obra, sovint de temàtica popular, respon a un realisme esquemàtic relacionat amb Meštrović, i hom la considera precursora de l’escultura pura a Galícia

De formació humanista, que es reflecteix en la seva obra, forma part de l’escola de Lugo, integrada per poetes d’inspiració virgiliana i temàtica descriptiva i amb una gran cura del llenguatge La seva obra principal és recollida a Nimbos 1961

Inicià la seva obra dins el corrent surrealista, i el seu llibre Poemas de si e non 1933 és una obra fonamental dels moviments gallecs d’avantguarda Amb Cantiga nova que se chama Riveira s’incorporà al neotrovadorismo 1933 Després de la guerra feu periodisme en castellà i escriví els primers llibres de prosa, reeditats conjuntament amb el títol Flores del año mil y pico de ave 1968 El seu primer llibre en prosa gallega és Merlin e familia 1955, seguit d’ As crónicas do sochantre 1956 A Escola de manciñeiros 1960 hi ha un seguit de medecinaires rurals, retratats amb una prosa de gran…

Bé que la seva obra és escassa —alguns poemes dispersos i un llibre, Fabulario novo 1952—, és considerat un dels poetes més importants i la figura principal de la poesia existencialista gallega, sobretot pel seu patetisme, expressat en un llenguatge brillant Del 1982 al 1992 fou senador pel PSOE a Galícia

Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837 Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució febrer del 1839 Emigrà a França i retornà a la Península el 1864 Els seus Diarios 1828-31 foren publicats en 1966-67

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de…

En morir aquest 999, exercí la regència del seu fill Alfons V juntament amb el comte gallec Menendo González