Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
mar de Kara
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
pol nord
Punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície a 90º de latitud nord.
És un dels dos pols terrestres , oposat al pol sud Se situa al mig de l’oceà Àrtic, on les aigües són cobertes gairebé de manera permanent per masses de glaç a la deriva, fet que fa impracticable construir-hi una estació d’investigació permanent L’any 1909 l’explorador Robert E Peary fou el primer en arribar-hi en trineu
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
Spitzbergen
Illa
Illa de l’arxipèlag de Svalbard la més gran de les Spitzbergen.
És la més occidental, i fins el 1969 fou coneguda amb el nom de Westspitzbergen Coberta gairebé tota de glaç, els seus cims atenyen 1 700 m Newtontoppen, 1 712 és solcada per profunds fiords Els rics jaciments d’hulla a l’Isfjorden han donat origen als centres de Longyearbyen, capital de l’arxipèlag, de Grumantbyen i de Barentsburg els dos jaciments darrers són explotats per Rússia
Els Estats Units viuen la pitjor onada de fred dels darrers 25 anys
Una onada de fred, neu i glaç paralitza el mig oest dels Estats Units Diversos aeroports queden bloquejats per la neu, com el d’O’Hare de Chicago, un dels que tenen més trànsit aeri dels Estats Units, o els de Saint Louis i Detroit Els dies següents, el balanç de la tempesta, la més forta dels darrers 25 anys, arriba a 49 morts
esbaldregall
Geomorfologia
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.
La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits
golf de Bòtnia
Golf marí
Golf de la mar Bàltica situat entre Suècia i Finlàndia i tancat per les illes Åland.
Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any
calòric
Física
Segons una teoria desenvolupada durant el segle XVIII, a partir de Joseph Black, fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.
El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada
Ernest Henry Shackleton
Geografia
Història
Marí i explorador irlandès.
L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina