Resultats de la cerca

En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la…

Inicià les emissions l’onze de setembre de 1992 Ofereix exclusivament notícies durant tot el dia a través de blocs de mitja hora de durada que recorden la informació emesa amb anterioritat i incorporen les novetats És la primera emissora que empra aquesta modalitat a l’estat Són habituals a Catalunya Informació les transmissions en directe d’actes i rodes de premsa d’interès general, a més de la presència de dades relatives a la informació esportiva, a la situació de trànsit i a la meteorologia Al gener del 2014 el govern espanyol obligà Acció Cultural del País Valencià a tancar…

Fou empleat de l’Ajuntament de Gràcia, i, durant la República, governador de Mallorca i cap de personal del ministeri d’Ultramar Fou collaborador d’“Un Tros de Paper”, amb el pseudònim Sistacs En els seus articles de costums, hi destaca la presentació de tipus poc habituals en altres autors, com els procedents de la burgesia plutocràtica Lo americano , 1866 També s’acostà a la Barcelona industrial, i depassà així el món menestral més característic del costumisme de l’època Com a dramaturg, fou autor d’alguna peça original, al costat de traduccions del francès al castellà, entre…

L’afonia i la disfonia són els símptomes més habituals de les malalties de la laringe L’ afonia consisteix en una pèrdua completa de la veu, i la disfonia en una alteració de les qualitats de la pròpia veu, anomenada habitualment ronquera Aquestes alteracions es presenten en les malalties que afecten les estructures laríngies que participen en l’emissió de la veu, especialment les cordes vocals La causa més comuna és la laringitis, per l’alteració de la mobilitat de les cordes vocals deguda a la inflamació També causen afonia o disfonia els pòlips i els nòduls de les cordes…

Estudià música a Manchester i posteriorment amplià la seva formació com a cantant al London Opera Centre El 1975 debutà com a patge de Salome a l’English National Opera Formà part dels repartiments habituals del Festival de Glyndebourne i el 1980 debutà al Covent Garden en un paper secundari de La valquíria , teatre on tornà com a protagonista en diverses òperes de G Verdi, R Wagner, R Strauss, WA Mozart i U Giordano Ha cantat, amb èxit de públic i crítica, arreu d’Europa i dels Estats Units S’ha especialitzat en les versions francesa i italiana de Medea L Cherubini, des del seu…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan…

A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el tactus era…

Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’…

El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral…