Resultats de la cerca

Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…

Exemple 1 - JS Bach Suite per a violoncel , núm 5, BWV 1011, I Preludi © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen seqüencial, que en determinats contextos pot designar-se amb expressions com ’progressió harmònica’ o ’marxa harmònica’, és un recurs harmònic de caràcter centrífug molt important harmonia 2 i alhora un recurs formal de continuació, d’expansió, d’impuls En una seqüència, el segment musical que es repeteix transposat és el ’model’ El nombre d’encadenaments harmònics, implícits o explícits, inclosos en el model és variable, tot i que normalment va des de 2 ex 2 fins a 4 ex 4 Les…

Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions referides a la fonamental i…

El terme prové del llatí mutare , que vol dir ’canviar' En aquest sentit, les notes resultants dels jocs de mutació no corresponen al so de la tecla polsada, ni en la seva alçària real ni en cap de les seves octaves, a diferència dels jocs de fons, que donen el so fonamental o bé alguna de les seves octaves Com a auxiliars d’aquests, confereixen a la sonoritat de l’orgue brillantor, excellència i claredat La seva proporció en el conjunt dels jocs ha determinat l’estil de l’instrument Se’n distingeixen dos tipus jocs de mutació simple i de mutació composta joc

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…

Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…

Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent augment del grau…

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…