Resultats de la cerca

Fou deixeble d’A Schönberg a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, i debutà amb l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, formació que dirigí entre el 1925 i el 1931 Expulsat d’Alemanya pel règim de Hitler, el 1933 es refugià a Anglaterra, on adoptà la nova nacionalitat Des d’aquest moment utilitzà el nom de Georges Walter, fins el 1948, any en què tornà a fer servir el seu nom autèntic Entre el 1933 i el 1939 fou director musical de la Columbia Grammophon Company, per a la qual realitzà enregistraments fonogràfics amb diverses orquestres, especialment la de la BBC Del 1943 al 1960…

Poblada per eslaus, formà part ss IX-XI dels principats de Kíev i de Vladimir, i al s XII fou un principat autònom sofrí les escomeses dels tàrtars s XIII i el 1349 fou incorporada al regne polonès per Casimir III Els repartiments de Polònia 1772-95 l’atribuïren a Àustria, que tot seguit n'emprengué la germanització Les universitats de Cracòvia i L’viv encapçalaren el moviment nacionalista polonès a Galítsia, que el govern de Viena tractà d’afeblir fomentant l’antagonisme entre les dues ètnies de la regió els polonesos terratinents, burgesia i la minoria rutena pagesia A l’últim terç del s…

Provinent d’una família amb fortes inquietuds culturals, destacà com a pianista i violinista, i a set anys començà a compondre Estudià a la Universitat i a l’Escola Superior de Música de Berlín i el 1930 es doctorà en musicologia a Heidelberg Entre els seus mestres cal destacar H Eisler, C Sachs, H Besseler i P Hindemith Els seus estudis abraçaren un ampli ventall de temes, des de la música instrumental antiga fins a les tècniques compositives més modernes El 1933, arran de la pujada al poder d’A Hitler, es veié obligat a emigrar a Anglaterra, on romangué durant quinze anys El…

La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les democràcies, és el…

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Comprenia les províncies txeques de Bohèmia i Moràvia, tret dels territoris dels Sudets, que ja pertanyien al Reich des dels acords de Munic setembre del 1938 El primer protector, Von Neurath, fou reemplaçat per Heydrich 1941, el qual fou assassinat per la resistència txeca 1942

Fou construït pel govern francès el febrer del 1939, i inicialment serví per a internar-hi soldats republicans que havien combatut en la Guerra Civil Espanyola, especialment soldats de les Brigades Internacionals Després de l’ocupació alemanya i la implantació del règim de Vichy , al maig-juny de 1940, hi foren empresonats també membres de la resistència, opositors als règims de Hitler, de Mussolini i de Pétain, un dels quals, l’escriptor Arthur Koestler 1939-40, en descriví les condicions infrahumanes Definit el 1941 explícitament com a camp de concentració per les autoritats…

Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern…

Els seus fundadors -entre els quals hi havia A Webern, B Bartók, A Honegger, P Hindemith, D Milhaud i Z Kodály- tenien com a objectiu promoure la música contemporània, fos quin fos el país de procedència Per tal dho organitzaren una sèrie de festivals, el primer dels quals tingué lloc el 1923 Al principi es limitaren a la música de cambra, però el 1926, ja incloïen diversos gèneres Al llarg dels anys, molts països crearen les seves pròpies seccions, entre les quals hi havia la catalana i l’espanyola, que els representaven en el festival anual El 1936, l’edició se celebrà a Barcelona La…

Començà a escriure guions a la postguerra, i aviat és convertí en un dels autors d’arguments del cinema italià més destacat La seva versatilitat li permeté, sol i en collaboració, construir històries en una gran varietat de gèneres, i collaborà sovint amb directorsen produccions de fora del seu país D’entre els títols que signà, hom pot esmentar Totò e i re di Roma 1951, de MMonicelli, Sensualità 1952, de CFracassi, War and Peace 1956, de KWVidor, Un maledetto imbroglio 1959, de PGermi, Divorzio all’italiana 1961, del mateix director, guió amb el qual aconseguí un Oscar el 1963, Madame Sans-…