Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Ken-Ichiro Kobayashi
Música
Director d’orquestra japonès.
Estudià a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio 1960-64, on es formà com a director d’orquestra i compositor amb A Watanabe, K Yamada i M Ishikata El 1970 guanyà el Concurs Internacional Min On de Tòquio, i debutà al cap de dos anys amb l’Orquestra Simfònica de la mateixa ciutat El 1974 guanyà el Concurs Internacional de Música de Budapest Després d’haver dirigit diverses orquestres japoneses, com les simfòniques de Tòquio i la Metropolitana de la mateixa ciutat, el 1987 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, de la qual passà a ser director…
Joan Rebagliato i Font
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà a la geografia regional i general de Catalunya, i esdevingué una autoritat en aquesta matèria Participà en nombroses obres collectives, entre les quals hi ha la Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i és autor del capítol sobre les fonts d’energia de la Geografia general dels Països Catalans , dirigida per Carles Carreras Publicà també nombrosos estudis sobre la divisió territorial de Catalunya, que prengueren com a punt de partida la de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 i, restaurada…
Osamu Shimomura

Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods…
Arthur Joachim von Oettingen
Música
Científic alemany.
Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental…
Thomas Hastings
Música
Compositor i compilador d’himnes nord-americà.
Quan tenia dotze anys la seva família es traslladà a Clinton Nova York, i des de molt jove es dedicà a la música com a professor i director de cor Allà començà la seva important tasca de compilador d’himnes Musica Sacra , 1815 Del 1823 al 1832 visqué a Utica, on edità el setmanari religiós "Western Recorder", i formà part de la Händel & Haydn Society El 1832 es traslladà a Nova York per treballar de director de cor i collaborador de Lowell Manson als Normal Institutes Com a compositor es dedicà quasi exclusivament a la música sacra, i escriví uns 1 000 himnes,…
Francisco Colomar Prades

Francisco Colomar Prades
Museu Colet
Atletisme
Atleta i dirigent.
S’inicià al Club Gimnàstic de Tarragona El 1941 fou subcampió de Catalunya en llargada i triple salt A partir del 1942 passà al Club Natació Reus Ploms, amb el qual competí fins el 1955, bàsicament en els llançaments També jugà a bàsquet amb el SEU, l’Escola de Treball i el Nàstic El 1956 tornà al Nàstic i en reorganitzà la secció d’atletisme Participà en les proves de veterans, i assolí diversos títols catalans i estatals El 1967 fou nomenat president de la Federació d’Atletisme de Tarragona, càrrec que implicava ser vicepresident de la federació catalana El 1981 es retirà i fou nomenat…
Francesc de Paula Oller
Literatura
Periodisme
Advocat, escriptor i periodista.
Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista…
Pierre Vago
Arquitectura
Arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà,…
Cèsar August Torras i Ferreri

Cèsar August Torres i Ferreri
© Fototeca.cat
Excursionisme
Excursionista.
Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’…
,
Eusebi Güell i López

Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la geometría…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina