Resultats de la cerca

S'inicià com a actor de teatre, però debutà en el cinema a Sophie's Choice 1982, d’AJPakula Posteriorment interpretà Silverado 1985, de LKasdan, però la popularitat li arribà amb A Fish Called Wanda 1988 —pellícula per la qual fou guardonat amb l’Oscar al millor actor de repartiment— i Dave 1993, d’IReitman Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, The Ice Storm 1997, d’ALee, In & Out 1997, d’FOz, A Midsummer Night's Dream 1999, de MHoffman, Wild Wild West 1999, de BSonnenfeld, The Anniversary Party 2001, d’ACumming i JJason Leigh, Life as a House 2001, d’IWinkler, The…

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà Tristan und…

El seu estil es mou dintre un ampli eclecticisme, que rep influències tant dels revivals gòtics com dels edificis barrocs anglesos d’influència palladiana, com també de les construccions tradicionals del país Creà un prototip d’edifici administratiu i d’habitatges que foren molt imitats L’Old Swan House, a Chelsea 1876, i la seva pròpia casa 1875 són considerats els seus edificis més significatius d’habitatges Per mitjà dels àlbums de dibuixos, aquest tipus de construcció obtingué una gran influència, en especial als EUA La realització de Bedford Park, a l’W de Londres 1877-80,…

Des del 1930 collaborà amb Marie Rambert en el ballet-club de Londres i creà la coreografia de The Panets 1934 L’any 1938 fundà la seva pròpia companyia, el London Ballet, per a la qual escriví Gala Performance 1938, que incorporaren a llur repertori nombroses companyies A partir del 1939 s’installà a Nova York, i creà, entre altres, el ballet Undertow 1945, que el consagrà com un dels millors coreògrafs del seu temps Director de l’escola de ballet de la Metropolitan Opera House, creà Echo de trompettes 1963 i Concerning Oracles 1966 Ha compost també Shadowplay 1967, per al Royal Ballet de la…

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-…

Debutà com a pianista a set anys, a la seva ciutat natal Posteriorment estudià a la Mannes School i després ho feu a la Juilliard School de Nova York El 1971 dirigí l’Orquestra Simfònica Nacional de Corea i cinc anys més tard, la New York Youth El 1978 fou contractat per Carlo Maria Giulini com a assistent de la Filharmònica de Los Angeles i entre el 1984 i el 1990 dirigí l’Orquestra Simfònica de Saarbrücken Alemanya El 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i del 1989 al 1995 dirigí l’Òpera de la Bastilla de París, d’on fou destituït pel nou director del teatre,…

Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra…

Després d’haver participat a la Primera Guerra Mundial, estudià amb O Daniel a Berlín, on debutà el 1922 a la Staatsoper, a la companyia de la qual romangué fins el 1938 Parallelament, actuà de manera ininterrompuda al Covent Garden de Londres 1926-39 i a Bayreuth 1930-37, on interpretà els papers de Wotan L’or del Rin , La valquíria i Sigfrid , Kurwenal Tristany i Isolda i Amfortas Parsifal Abandonà Berlín el 1938, i un any més tard debutà a Filadèlfia com a Wotan Sigfrid amb la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, en la qual cantà fins el 1952 Es…

Estudià cant a Nova York i el 1965 debutà a Santa Fe Membre de la New York City Opera entre el 1969 i el 1974, el 1973 es presentà a la Metropolitan Opera House amb Les troyens Inicialment dotat d’una veu de líric lleuger, a partir del 1980 abordà papers més greus i amb un repertori extens, que va de WA Mozart a F Busoni, passant per R Wagner, R Strauss, I Stravinsky o A Berg El 1998 cantà a Barcelona una versió de concert de Salome al Palau de la Música Catalana, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu Esplèndid com a actor, intervingué en les adaptacions cinematogràfiques…