Resultats de la cerca
Es mostren 1402 resultats
fibrosi quística
Patologia humana
Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de procediments…
Consell Assessor per a la Transició Nacional
Dret civil català
Organisme adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya creat pel decret 113/2013, de 12 de febrer.
Respon al compromís fet públic pel president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas de convocar, durant la legislatura iniciada el 17 de desembre de 2012, una consulta sobre la sobirania del país per garantir-ne el desenvolupament econòmic, social i cultural, i també la supervivència, l'enfortiment i la millora de l'estat del benestar En aquest context, el CATN, que té unes funcions estrictament d’assessorament, té com a objectius l’anàlisi jurídica i tècnica sobre el procés de transició nacional, la identificació de les estructures estratègiques per al funcionament futur del…
Els dermatoglifs
Genètica
Es denominen dermatoglifs els patrons o tipus de distribució dels solcs de la pell del palmell i els dits de la mà i de la planta del peu L’estudi dels dermatoglifs consisteix a analitzar els dibuixos característics que resulten de la impressió d’aquests solcs sobre una superfície, segons la disposició de les crestes cutànies i els solcs de flexió de la pell Aquests trets es desenvolupen cap al tercer mes de vida intrauterina i són determinats per factors genètics que segueixen un patró d’herència poligènica Els dermatoglifs són irrepetibles i específics de cada individu, per la qual cosa el…
àcid nitrobenzoic
Química
Derivat nitrat de l’àcid benzoic.
Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials
ozonòlisi

Ozonòlisi
©
Química
Reacció consistent en la degradació oxidativa d’olefines per addició d’ozó al doble enllaç.
Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats
Tu Youyou

Tu Youyou
© The Lasker Foundation
Biologia
Farmacòloga xinesa.
Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell i…
Primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil per ordre internacional
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ARMH inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939 El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN
Apareix mort un membre d’ETA a Errenteria
L’Ertzaintza identifica com el membre del comando Donosti d’ETA José Luis Geresta el cos que dissabte va ser trobat mort d’un tret en un descampat del municipi d’Errenteria Guipúscoa Segons l’Ertzaintza es tracta d’un suïcidi, però HB atribueix la mort de Geresta a la guerra bruta dels aparells de l’Estat contra ETA La identificació de Geresta es fa dilluns, l’endemà que 60000 persones es manifestessin a Bilbao, convocades per HB, per denunciar la pressió policíaca sobre l’entorn d’ETA
Bernat Serra
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
pellofa

Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina