Resultats de la cerca

A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918

El 1848 esclatà el conflicte social amb vista a la solució del problema unitari a Alemanya Vers la fi del segle el programa, que pretenia la unió de tots els germànics de l’imperi dels Habsburg, renasqué amb la creació de l' Alldeutscher Verband i de l' Alldeutsche Vereinigung contra les minories de llengua no germànica L’imperi, a més d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, el Flandes francès, Alsàcia, Lorena, el Franc Comtat, Suïssa, els Balcans i Polònia, havia de comprendre altres pobles d’origen germànic Anglaterra, Escandinàvia, Hongria i Rússia occidental…

L’Àsia Menor bizantina era anomenada ''país dels rūm ' rum-īlī i, de fet, aquest fou el nom que adoptà, el 1099, el soldanat seljúcida soldanat dels rūm d’Iconi seljúcida, devastat pels mongols i incorporat a l’Imperi Otomà s XIV

Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…

Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí

Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània

Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi…

En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les…

Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a…

S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…