Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
wòlof
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, de raça sudànida, que habita al Senegal (més de 3 milions el 1990) i a Gàmbia (uns 100 000).
La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
Roger Garaudy
Filosofia
Filòsof francès.
Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…
Atemptat a la ciutat santa de Medina
Quatre persones moren a Medina quan explota una bomba És el tercer atemptat i l’únic amb víctimes mortals en el mateix dia a l’Aràbia Saudita La coordinació aparent dels tres atacs, la coincidència amb el final del ramadà i el fet que un dels atemptats tingui com a objectiu la segona ciutat santa de l’islam, on hi ha la tomba del profeta Mahoma, confereix a aquesta acció de l’anomenat Estat Islàmic, que reivindica els atacs, una dimensió particularment desafiant envers l’Aràbia Saudita, que veu com a aliada d’Occident
copte | copta
Etnografia
Cristianisme
Nom que a l’alta edat mitjana es donà a la població d’Egipte i que és aplicat actualment als cristians egipcis.
Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb…
Medina
Ciutat
Ciutat de l’Aràbia Saudita.
Mercat agrícola Ciutat santa de l’islam, juntament amb la Meca, canvià el seu nom antic Al-Yaṯrib per l’actual ‘Ciutat del Profeta’ quan Mahoma s’hi refugià, el 622 hègira Fou residència dels tres primers califes Durant la dominació otomana 1517-1916 depengué 1803-13 dels wahhabites, i hi tornà a dependre amb la conquesta d’ibn Sa'ūd 1924, després del regnat de Ḥusayn ibn ‘Alī Fou capital del regne d’Al-Ḥiǧāz La mesquita, que conté la tomba de Mahoma, fou bastida el 706 i refeta al s XIII, després d’un incendi
búlgar del Volga
Història
Individu de la fracció del poble búlgar que remuntà el Volga al segle VII i s’establí prop de la confluència d’aquest riu amb el Kama, on constituí un estat que perdurà fins al segle XII.
Convertits a l’islam al segle IX, formaren diverses hordes, de les quals solament una pot ésser considerada búlgara Llur situació excepcional, a la cruïlla d’importants rutes comercials —especialment la que seguia el Volga, es prolongava vers Bagdad i posava aquesta ciutat en connexió amb les zones del nord d’Europa—, donà una gran puixança al seu comerç La ciutat principal, Bulgar, esdevingué el mercat més important del curs mitjà del Volga Els búlgars del Volga tingueren friccions constants amb els prínceps de Kíev, i llur estat fou destruït per Bātū 1237 i sotmès a l’Orda d’Or
‘ahd
Història
Tractat de pau.
Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir
‘Amr ibn al-‘Āṣ
Història
General àrab conqueridor d’Egipte.
Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina