Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
La Tribuna
Periodisme
Diari barceloní en castellà, independent, iniciat a Barcelona el 30 de març de 1903.
Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael…
Alfons Roig i Izquierdo
Cristianisme
Eclesiàstic i crític d’art.
Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la Iglesia con…
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
Salvador Juanpere i Huguet
Pintura
Escultura
Escultor i pintor.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra L’any 1996 presentà una exposició individual al palau de la Virreina de Barcelona i el 2003 Nel mezzo del cammin 2003 fou l’obra guanyadora del XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura, al Museu d’Art Modern de Tarragona L’any 2003 installà l’escultura Beyond al…
Museu d’Art Modern de Tarragona
Museu
Museologia
Institució museística creada per la Diputació de Tarragona l’any 1976 amb la intenció de conservar i mostrar les seves col·leccions.
El museu és installat a la casa Martí, que la Diputació adquirí el 1983, que fou remodelada i adequada al projecte museístic per l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies Reuneix colleccions d’escultura Julio Antonio, Santiago Costa i Vaqué, Salvador Martorell i Ollé i de pintura Josep Sancho i Piqué, i un arxiu fotogràfic que conserva, entre altres, les obres de Pere Català i Pic i Hermenegild Vallvé i Vilallonga que havien estat encarregades per la mateixa Diputació el 1929 per a ser presentades a l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquell any dins la Secció Monumentos de España El 2008,…
Santiago Costa i Vaqué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Estudià a la Llotja de Barcelona, i participà a l’Exposició Internacional d’Art de la ciutat L’any 1917 es desplaçà a Madrid on visqué amb el seu cosí, el també escultor Julio Antonio A la mort d’aquest, Costa es traslladà a America del Sud fins el 1925, quan retornà a Madrid Exposà nombroses vegades a Madrid, Barcelona, Vigo, Reus, Saragossa i Móra d’Ebre La seva obra escultòrica El remador , de bronze Els sirgadors , de pedra calcaria de Calatorao Els segadors , també de pedra calcària etc i pictòrica El carrer de la Barca de Móra d’Ebre , Sínia , Miravet , La Picossa , L’Ebre prop de…
Carmen Santiago de Merás
Música
Compositora asturiana.
Fou alumna de Julio Gómez al Conservatori de Madrid, on es diplomà amb el premi d’honor Posteriorment fou finalista del concurs internacional de composició de Vercelli Itàlia Les seves obres per a veu i piano i grup instrumental han estat interpretades en moltes ciutats de l’Estat espanyol i Portugal a més, també se n’han fet enregistraments per a la TV portuguesa i en disc, com és el cas de Ronda Salmantina , Petenera de la Suite Hispana , per a flauta i piano, i Seis canciones españolas text de Federico García Lorca, per a veu, flauta i piano Ensenyà al Conservatori de Madrid L…
El talpó de Cabrera
Talpó de Cabrera Microtus cabrerae Julio Gisbert i Rosa García-Perea El talpó de Cabrera Microtus cabrerae és un rosegador del grup dels talpons o arvocolins Arvicolinae És una espècie endèmica ibèrica Té el pelatge llarg i espès, de color gris tirant a marró, i una mida una mica més gran que la resta de talpons La característica més distintiva és que els ossos nasals són més llargs i més amples que el diastema, tret que li dona un aspecte robust Actualment, ocupa un territori fragmentat, que ressegueix la part central del Sistema Ibèric Valencià Viu en prats de muntanya mitjana humits i…
Agustí Jorba Argentí
Atletisme
Atleta.
Vinculat al CN Barcelona, feu el pas del cros a la marxa atlètica guiat per l’entrenador Julio Álvarez Fou campió de Catalunya de 30 km marxa 1971, 1974, 1977, i d’Espanya de 20 km 1978 i de 50 km 1971-73, 1975-77 Durant la dècada dels setanta i principi dels vuitanta establí diversos rècords catalans i estatals de 10000 m, 20000 m, 30000 m i 50000 m marxa en pista, de 2 hores i de 50 km marxa en ruta Fou vint vegades internacional Guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa dels Jocs Mediterranis 1971, participà en cinc edicions del Trofeu Lugano 1973, 1975, 1977, 1979, 1981, en el…
Antoni Buxeres i Rosés
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Participà en la guerra del Francès com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari Ocupà els càrrecs del batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres 1839 Fou membre 1837 i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Barcelona en julio de 1840 1844 —una obra anònima que Antoni Palau adjudica amb seguretat a Antoni Buxeres— i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat 1863 Bibliografia Palau i Dulcet, Antoni Manual del librero hispano-americano bibliografía general española e…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina