Resultats de la cerca

Després d’haver-se format a la Gran Bretanya, lluità a la guerra sinojaponesa 1894-95 Nomenat comandant de la flota japonesa, intervingué en la guerra russojaponesa 1904-05, on dirigí el bloqueig de PortArthur, del qual aconseguí la capitulació, i derrotà la flota russa a la batalla de Tsushima, que precipità la fi de la guerra Gaudí d’una gran popularitat i fou venerat com a heroi nacional

De família burgesa, estudià a la universitat imperial Membre del partit democrataliberal 1948 i diputat des del 1949, arribà a secretari general del partit Ocupà diversos ministeris entre els anys 1951 i 1964 i fou l’organitzador dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 President del govern 1964, 1966, 1968 i 1970, fou rellevat el 1972 per Kakuei Tanaka, davant les creixents dificultats econòmiques Conservador, fou un polític impopular, que es destacà per la seva política d’amistat amb els EUA i d’expansió econòmica Rebé el premi Nobel de la Pau el 1974

Posseí una gran tècnica de composició Aconseguí una gran fama perquè estigué sota la protecció del shōgun Toyotomi Hideyoshi, que li féu molts encàrrecs, com la decoració del palau Mamoyama 1592 A la caiguda d’aquesta família 1615 desaparegueren moltes de les seves obres Actualment hom només li coneix del cert els murals de Dainak'Kuji a Kyoto, pintats el 1620

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

La pintura del període Edo assolí amb aquest pintor, juntament amb Korin, el punt culminant El seu treball és inspirat en el vell estil Yamato-e Les seves composicions són sempre de flors i ocells generalment utilitza el fons en or, però l’estil és donat pels colors de meravellosa claror que empra

Educat en una escola d’un missioner protestant anglès, fou batejat, però abjurà més tard 1893 Aquest any fundà la revista Bungaku-kai , portaveu del Romanticisme al Japó Es donà a conèixer amb el recull de poemes Wakana-shū ‘Rebrots novells’, 1897 Però la seva obra cabdal és la novella Hakai ‘Violació de les ordres’, 1906, amb la qual esdevingué capdavanter del moviment naturalista en el seu país Més endavant, Shinsei ‘La vida nova’, 1919 i Yoake mae ‘Abans de l’alba’, 1929 marquen una reacció contra l’idealisme Encara començà una altra novella, Tōhō no Mon ‘La porta d’Orient’,…

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques

La seva primera època, molt influïda per Oscar Wilde, EAPoe i Baudelaire, es caracteritza per un cert decadentisme i per la brillantor d’estil, com a Irezumi ‘Tatuatge’, 1909 Posteriorment s’interessà pels aspectes tradicionals de la vida japonesa i pel conflicte Orient-Occident Tade kuu mushi ‘Illa de nines’, 1928 pertany a aquesta línia Cal fer esment, també, de Sasame yuki ‘La neu suau’, 1948, inspirada en la Segona Guerra Mundial, Shosho Shigemoto na haha ‘La mare del capità Shigemoto’, 1949 i Kagi ‘La clau’, 1956

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de les seves obres…