Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
tabel·lió
Història
A l’antiga Roma, escrivà públic, expert en matèries jurídiques, amb funcions oficials.
A diferència del tabulari curial, els seus documents, per a tenir força judicial, calia que fossin completats amb jurament
escolta telefònica
Dret penal
Intercepció d’una comunicació telefònica utilitzant artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so.
Sense la deguda autorització judicial constitueix un delicte contra l’exercici dels drets de la persona reconeguts per les lleis
Joan Calas
Història
Cristianisme
Comerciant calvinista occità establert a Tolosa; acusat de la mort del seu fill Marc Antoni (que fou trobat penjat) a fi d’impedir la seva conversió al catolicisme, fou jutjat i condemnat a mort pel parlament de Tolosa i esquarterat de viu en viu.
Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme
litis expensae
Dret processal
Expressió que designa els costs i les despeses causats en la tramitació d’un plet.
En la pràctica judicial sol referir-se a les despeses a càrrec del marit quan la muller ha de litigar contra ell
capità | capitana
Història
Transports
Oficial graduat, dit també capità de vaixell, que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell mercant.
A més de funcions tècniques, administratives, disciplinàries, sanitàries, etc, té, a bord, algunes funcions d’ordre judicial, notarial o de registre civil
diputat provincial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, persona que, tenint la condició prèvia de regidor, és designada en representació dels partits polítics, coalicions, federacions o agrupacions d’electors per a formar part de la diputació provincial.
És designada d’acord amb el nombre de llocs per partit judicial que se'ls hagi atribuït en funció dels vots obtinguts
benefici de major edat
Dret civil
Dret del menor d’edat, però major de setze anys subjecte a tutela, a sol·licitar del jutge que l’en deslliuri.
Els seus efectes són els mateixos que l’emancipació per concessió judicial o per voluntat del titular o titulars de la pàtria potestat
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
Polònia 2017
Estat
El mes de desembre es va produir una crisi de govern arran de la dimissió de la primera ministra Beata Zsydło, que va ser reemplaçada per Mateusz Morawiecki, fins aleshores ministre de Finances i Desenvolupament Aquest canvi en el Govern va rebre el suport del Parlament, en el qual el partit Llei i Justícia té la majoria absoluta des de la seva victòria en les eleccions generals de l’octubre del 2015 Aquesta remodelació governamental es pot entendre com un intent d’apropar posicions amb el president del país, Andrzej Duda, també vinculat a Llei i Justícia, que el mes de juliol es va negar a…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…