Resultats de la cerca

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Germà de Joan , Antoni , Josep i Pere Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s’han perdut i del Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818

Ocupà la posició de porter A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa 1941 Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando 1942-44 i seguidament fou cedit al Mallorca 1944-46, a segona divisió El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador 1961 Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un…

El 1900 començà les excavacions a l’illa de Creta, especialment a Cnossos Donà el nom de minoica a la civilització cretenca i n'estudià l’escriptura Entre les seves obres principals cal esmentar Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script ‘Pictografies cretenques i escriptura prefenícia’, 1895 i The Prehistoric Tombs of Cnossos ‘Les tombes prehistòriques de Cnossos’, 1921-30

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel, Amèrica 1917, l’…

Polemista fecund, propugnà una cristiandat europea i democràtica, publicà poemes, novelles, llibres de viatges, assaigs historicosocials i atacà el gran capitalisme i l’estatisme socialista Escriví The Path to Rome ‘El camí de Roma’, 1902, The Servile State ‘L’estat servil’, 1912 i The Crisis of our Civilization ‘La crisi de la nostra civilització’, 1937 Escriví també The Pyrenées 1909, llibre de viatges

Després de participar com a metge en totes les campanyes napoleòniques, fou professor a Val-de-Grâce i escriví importants tractats de cirurgia militar

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

S'inicià en la pintura Sojornà 1855-61 a Berlín, on fou influït pel liberalisme burgès dels pensadors alemanys Goethià en poesia, és el principal representant al seu país de l’anomenada “novella burgesa” La novella Der grüne Heinrich ‘Enric, el verd’, 1854-55 segona versió substancialment canviada, 1879 descriu la vida de la burgesia urbana i camperola suïssa, que emmarquen l’experiència “pedagògica” del protagonista Leute von Seldwyla ‘Gent de Seldwyla’, 1856, 1874, narracions sobre una ciutat petita, n'és l’obra més divulgada Altres obres Züricher Novellen 1877, Martin Salander…