Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
la Llaguna
Municipi
Municipi del Capcir, situat a la capçalera de la Tet i estès al llarg de la riba esquerra del riu, des de prop de l’estany de la Bullosa fins a Montlluís i a l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló, 1 720 m), que comunica l’Alta Cerdanya amb el Capcir i el Llenguadoc.
La zona forestal i els pasturatges ocupen una bona part del terme hi ha una serradora, que produeix material d’embalatge i fusta de pi La superfície agrícola és de 177 ha dedicades a hortalisses 9 ha, cereals 34 ha, sègol i pastures i farratge 128 ha Hi ha 200 caps de bestiar boví i 5 equins La llet és comercialitzada per la cooperativa d’Er Els esports d’hivern un petit equipament des del 1972 i sobretot l’estiueig hotels i residències secundàries de gent del Rosselló i de Tolosa han donat un nou impuls a l’economia Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana…
Santa Magdalena de Berrús (Riba-roja d’Ebre)
Art romànic
Situació Antiga església del lloc de Berrús, reconstruïda en un altre indret als anys seixanta per la construcció del pantà de Ribaroja ECSA - J Colomé L’antiga església de Santa Magdalena, que havia estat el temple del nucli de Berrús, avui inundat per les aigües del pantà de Riba-roja, és en un petit turó proper al pantà, a la banda dreta Mapa 31-17 443 Situació 31TBF824679 Per a anar-hi des de Riba-roja cal seguir la carretera local T-7411 cap a la Pobla de Massaluca, i fets uns 8 km aproximadament, hom arriba a…
L’embassament de Riba-roja i els seus voltants
La vall de l’Ebre negada per les aigües de l’embassament de Riba-roja A la part inferior de la imatge apareix el campanar de l’antic poble de Faió Ernest Costa L’embassament de Riba-roja i els seus voltants 25, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest espai, de límits poc definits, engloba els ambients aquàtics formats pel riu Ebre al tram de l’embassament de Riba-roja, la part baixa del riu Matarranya i l’aiguabarreig Segre-Cinca També inclou els ambients secs…
La ciutat cremada
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976; ficció de 156 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de laRiba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May…
la Canya
la Canya
© Fototeca.cat
Poble
Poble de la Garrotxa, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.
El nucli és dividit entre la Canya de Baix 558 h agl 2001, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt 479 h agl i 20 diss 2001, en un enclavament 0,85 km 2 del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts És un nucli industrial tèxtil
La Mirada
Col·lecció literària, fundada i impresa a Sabadell per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.
Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres de Carner, Josep Pla, Riba, Joan Sacs, Rovira i Virgili, Guerau de Liost, CAJordana, Oliver, etc El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà, que en reforçà el vessant assagístic El 1983 fou adquirida per la Fundació Enciclopèdia Catalana, que l’any 1997 en rellançà la publicació de nous títols
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat al SW del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València.
La línia del ferrocarril el separa de lariba dreta del riu de Foix
La Revista
Portada del primer número de La Revista (15 de maig de 1915)
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal literària (semestral des del 1927), publicada a Barcelona (1915-36) i fundada i dirigida per Josep Maria López-Picó.
En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer…
la Vall d’Uixó
Vista general de la Vall d’Uixó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa.
Comprèn una gran part de la vall del riu d’Uixó o el Belcaire, antiga línia divisòria entre les governacions de Castelló de la Plana o dellà Uixó i de València, i accidentat al N pels vessants més orientals de la serra d’Espadà el Puntal, 692 m alt, en els quals s’aixequen a 491 m alt les restes del castell d’Uixó Drena també el terme la rambla de Cerverola, afluent de capçalera del Belcaire La superfície forestal ocupa 684 ha Les 4598 ha xifres del 1984 de terres de conreu són ocupades per les 2357 ha de secà, destinades quasi totalment 2178 ha a garrofers el fruit havia tingut molta…
La Robla
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la riba del riu Bernesga, a la comarca de La Montaña.
Agricultura cereals i patates Central tèrmica Indústria del carbó, química i de ciment