L’embassament de Riba-roja i els seus voltants

La vall de l’Ebre negada per les aigües de l’embassament de Riba-roja. A la part inferior de la imatge apareix el campanar de l’antic poble de Faió.

Ernest Costa

L’embassament de Riba-roja i els seus voltants (2.5), entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre.

Aquest espai, de límits poc definits, engloba els ambients aquàtics formats pel riu Ebre al tram de l’embassament de Riba-roja, la part baixa del riu Matarranya i l’aiguabarreig Segre-Cinca. També inclou els ambients secs envoltants: vessants de les valls i algunes serres (serra de Mequinensa, serra Grossa, etc.) que s’estenen per sobre d’elles.

Els boscos de ribera, bàsicament els desenvolupats a l’esmentat aiguabarreig, són molt destacables pel seu bon estat de conservació.

Són constituïts per l’albereda amb granza (Rubio-Populetum albae) i la salzeda amb vimetera (Atriplici-Salicetum). Les zones inundades, per contra, són el domini del canyissar comú (Typho-Schoenoplectetum glauci), que forma aquí taques extenses.

De signe molt oposat són les comunitats presents a les serres circumdants. El paisatge és dominat per formacions xerofítiques, sobretot per la brolla de romaní i maleïda amb esteperola (Genisto-Cistetum clusii), que sovint porta un estrat arbori de pi blanc. Tot i així, encara resten mostres ben conservades de les primigènies màquies de garric i arçot (Rhamno-Cocciferetum), actualment molt rares de trobar arreu. El tossal de Montmeneu (495 m) —punt culminal de la zona— i les àrees adjacents acullen un bon nombre d’espècies de tendència estèpica, escasses a la Península Ibèrica i algunes són fins i tot endèmiques de la vall de l’Ebre: Moricandia moricandioides, Ferula loscosii, Boleum asperum, Astragalus turolensis, etc.

L’espai també té molta importància des del punt de vista faunístic. Destaquen, per una banda, les espècies aquàtiques. Els ocells ardeids (martinet blanc, martinet de nit, esplugabous) hi tenen colònies notables, i es dona una important hivernada del corb marí gros. Al costat d’interessants peixos autòctons (gobi, bavosa de riu, etc.) es troben espècies introduïdes de gran mida, com el silur i el luci, i també hi és present la tortuga d’aigua ibèrica. D’altra banda, els ocells rapinyaires hi estan molt ben representats: en destaquen espècies bastant escasses o localitzades al conjunt dels Països Catalans (aufrany, voltor comú, milà negre).

Entre les transformacions i els problemes mediambientals de l’espai pot esmentar-se el caràcter embassat de l’Ebre, la contaminació de les seves aigües, els abocaments de residus miners als vessants de la vall, o la intensa erosió, afavorida per les modificacions humanes del medi. Diferents àrees (aiguabarreig Segre-Cinca, alguns turons i tallats fluvials) mereixen una protecció especial.