Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
vallombrosà | vallombrosana
Cristianisme
Membre de la congregació benedictina fundada per sant Joan Gualbert entorn del monestir de Vallombrosa.
La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al s XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades el 1050 per Berta…
Domenico Ghirlandaio

Piero de Lorenzo de Mèdici , retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Bigordi.
Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església…
Giovanni Bellini

Madonna i infant (1485), de Giovanni Bellini (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià, dit Giambellino.
Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua Fou collaborador del seu pare i del seu germà Gentile Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració Civico Museo Correr, Venècia i L’oració a l’hort National Gallery, Londres Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne , tema que conreà tota la vida Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia A partir del 1500, bé que sense abandonar la pintura religiosa Madonna de San Zaccaria , 1505,…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista…
Giorgione
Grup de dones , dibuix fet per Giorgione
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Giorgio Barbarelli, pintor cinccentista venecià.
G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte, el color i el…
Tomàs Gener i Boïgues
Història
Política
Polític i pilot.
Féu estudis a l’Escola de Pilots de Barcelona Es traslladà, amb els seus pares i el seu germà, a Cuba i aviat s’establí a Matanzas, on es dedicaren al comerç Exercí de regidor síndic de l’ajuntament de la ciutat El 1816 l’ajuntament li encarregà la redacció d’un pla d’ordenances municipals, que s’aplicà amb èxit, i més tard fou nomenat inspector de les escoles Juntament amb el pare Félix Valera i Leonardo Santos-Suárez, fou elegit diputat a les Corts Constituents de Cadis 1822-1823 per Cuba L’11 de juny de 1823, en votar la destitució de Ferran VII i a favor de la regència, fou…
Anales de la Corona de Aragón

Portada de la primera part dels A nales de la Corona de Aragón (1562)
Història
Història dels regnes de la corona catalanoaragonesa de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita.
Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona d’Aragó des…
Ferran Valentí
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…
,
Joan de Borgonya
Pintura
Pintor, identificat abans amb el pintor gironí Porta i anomenat posteriorment Mestre de Sant Feliu.
Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat més tard a les…
aràbic | aràbiga
Matemàtiques
Dit dels signes gràfics del sistema de numeració posicional i decimal utilitzats als països occidentals actualment (numeració, xifra).
Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres en ordre invers, és a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina