Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
uabaïna
Bioquímica
Glucòsid cardíac que inhibeix el transport actiu del sodi catalitzat per la Na/K-ATPasa.
És d’acció semblant a la digitalina i hom l’extreu de les llavors de Strophantus gratus És coneguda també com a estrofantina G
capoquer
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 30 m d’alçària i d’un brancatge molt desenvolupat, estès per totes les zones intertropicals, bé que originari d’Amèrica.
El fruit dóna el capoc, i de les llavors hom extreu un oli que té aplicació en la fabricació de sabons i en alimentació
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
cargolí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.
Els llegums són grossos uns 15 cm, i les llavors, com mongetes globuloses i brunes És originària de la part tropical d’Amèrica del sud
repòs
Biologia
Botànica
Alentiment o cessació del creixement de les plantes en èpoques desfavorables, a causa del fred o la manca d’aigua.
Les llavors romanen en repòs o letargia fins al moment de la germinació i les gemmes, fins que despunten a la primavera o en època favorable
sliwowitz
Alimentació
Aiguardent obtingut a partir de prunes fermentades, originari dels Balcans (del serbocroat šljiva, ‘pruna’).
Hom empra els fruits juntament amb algunes llavors i això fa que tingui un petit contingut en àcid cianhídric, que li dóna un típic tast amarg
còlquic
Botànica
Planta herbàcia perenne metzinosa, de la família de les liliàcies, de 10 a 40 cm, amb un bulb de túniques negroses, fulles lanceolades, flors rosàcies i fruits capsulars septicides.
És pròpia de l’Europa central i meridional i del nord d’Àfrica Les llavors, i especialment el bulb, s’empren en farmàcia pel seu contingut en colquicina
cadena de feines
Electrònica i informàtica
Conjunt de programes que resolen una aplicació o un seguit de processos relacionats, especialment si els programes són concebuts per a ésser executats l’un darrere l’altre.
Una cadena pot fer-se equivalent a una sola feina i llavors els diferents programes en són els passos, o bé pot ésser estructurada en diverses feines successives
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties