Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
II Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat a Barcelona
Medicina
Joan Freixas i Freixas presideix el II Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona
VI Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat a Girona
Medicina
Josep Pascual i Prats presideix el VI Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Girona
Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Tarragona
Medicina
Josep Maria Roca i Heras presideix el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Tarragona
II Diada per la Llengua i l’Autogovern, a Palma
Se celebra a Palma la II Diada per la Llengua i l’Autogovern, convocada per l’Obra Cultural Balear
Surt a la llum el manifest Per la llengua catalana
Surt a la llum el manifest Per la llengua catalana, dins la Campanya dels 100, en reivindicació de l’ensenyament i la normalització del català
VI Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona
Medicina
August Pi i Sunyer presideix el VI Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona No s’havia celebrat cap més congrés des del 1923 a causa de la Dictadura
Llengua valenciana, diferenciada de la catalana i de la mallorquina
A València es parla de la llengua valenciana diferenciada de la catalana i de la mallorquina, i sorgeix amb un anticatalanisme que es manifesta en una castellanització cada vegada més estesa
Pompeu Fabra estableix les Normes ortogràfiques de la llengua catalana
Es publiquen les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, obra de Pompeu Fabra
Antoni Febrer i Cardona escriu Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua
Antoni Febrer i Cardona, gramàtic i advocat menorquí, escriu Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina