Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
malrubí d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, més o menys pilosa, inodora, de fulles oblongues incises i de flors blanques amb taques purpúries, reunides en verticil·lastres.
Habita llocs molt humits
alisma
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les alismatàcies, perennes, de fulles lanceolades o cordiformes i flors blanques o rosades, agrupades en umbel·les o en panícules.
Viuen en llocs inundats
falzilla negra
Botànica
Falguera de fulles pinnaticompostes, de la família de les polipodiàcies, de 10 a 50 cm, de contorn triangular, amb sorus estrets.
Creix en boscs i llocs ombrívols
alfals bord
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, semblant a l’alfals, però d’inflorescències grogues.
Viu als fenassars i llocs herbosos
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes
barbeta
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de fulles oblongues, linears, amb grans capítols de flors grogues, totes ligulades, i fruits en aqueni amb bec acabat en plomall.
Viu en prats i llocs herbosos
Santa Eulàlia de Canals (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es resolgueren amb l’…
viola
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.
La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i…
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
herba forrera
Herba forrera
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors verdoses o brunes, ajuntades en glomèruls, i de fruits aqueniformes.
És comuna en llocs incultes i herbosos