Resultats de la cerca

S’inicià en la Unió Ciclista Lluçanès i el 1999 ingressà al Club Ciclista Sant Boi, on complementà la carretera amb la pista En aquesta darrera especialitat fou subcampió d’Espanya de persecució per equips 2003 i de cursa a l’americana 2004 A més, fou campió d’Espanya de persecució per equips 2004 i tercer al Campionat d’Europa de persecució per equips 2004

Cinturó negre tercer dan de taekwondo, competí representant el CD Taekwondo Fran Martín del Prat de Llobregat Es proclamà campió de la Copa d’Europa 1993 Participà en tres ocasions en els Campionats del Món Formà part de la selecció espanyola i de les seleccions catalana i gallega Exercí d’entrenador a l’Escola de Taekwondo de Sant Boi de Lluçanès Fou autor del cd-rom d’aprenentatge del taekwondo Mi maestro virtual

Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…

Fundat el 1988 per Toni Sánchez Tutusaus i Agustí Serra, fou el primer club civil d’orientació esportiva de Catalunya i el primer a aixecar un mapa en color, a la zona de Malla, Osona 1989 Creà el circuit permanent del Bosc de Ribera, a Vic 1998 i a Prats de Lluçanès 2002 També dissenyà les fites de control especials per a aquests tipus de circuits Imparteix cursets de formació i promou activitats diverses en collaboració amb escoles, instituts, entitats i ajuntaments

Ingressà a l’orde dels teatins Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona formà part del complot antifrancès dit de l’Ascensió 11 i 12 de maig de 1809 Fracassat aquest i descoberts els conspiradors, fou executat amb ells a la Ciutadella de Barcelona

Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró

També coneguda com 3 Hores de Resistència a Santa Creu, està inclosa en el Campionat de Catalunya de resistència en terra Organitzada pel Moto Club Lluçanès des del 2002, el circuit s’emplaça a Santa Creu de Jutglar Hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, en les categories de 125 cc, cilindrada superior o quatre temps A partir del 2010 les categories s’establiren en júnior RS1, júnior RS2, sènior RS1, sènior RS2 i màster Hi han participat pilots com Marc Coma, Jordi Viladoms o Carles Checa

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix