Resultats de la cerca

Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui  i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia,…

Fill del compositor Helmut Schiff Bratislava, 30 de gener de 1918 - Linz, 20 de desembre de 1983, estudià a la Hochschule de Viena i es perfeccionà amb Tobias Kühne en aquesta ciutat i amb André Navarra a París Al principi de la dècada dels setanta inicià la seva carrera de solista internacional, convidat per les principals orquestres i festivals europeus i americans Tocava amb un Stradivari del 1711 Destacat intèrpret de música contemporània, estrenà obres de L Berio, F Cerha, HW Henze, E Krenek i W Lutoslawski, però enregistrà també obres d’A Vivaldi i d’A Dvorák i les suites…

Estudià a Nova York, on debutà el 1957 amb West Side Story , de L Bernstein Dos anys més tard interpretà, a l’Òpera de Santa Fe, el seu primer paper operístic amb el personatge de Blonde d' El rapte del serrall , de WA Mozart, que el 1974 enregistrà sota les ordres de K Böhm El 1960 actuà a Colònia representant la Reina de la Nit de La flauta màgica i entre el 1961 i el 1964 formà part de l’Òpera de Zuric El 1962 actuà al Covent Garden de Londres i entre el 1963 i el 1969 aparegué regularment a l’Òpera de San Francisco Vinculada als papers de soubrette , el 1966 interpretà Rosina…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…

Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino La flauta màgica El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio Don Giovanni A més de WA Mozart, compositor en el qual…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…

Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…

El qual contingut es caracteritza per un estat que oscilla entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscillar entre l’atracció i la fugida L’emoció comporta reaccions fisiològiques el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit La natura de l’emoció i el sentit de les repercussions que se'n deriven continuen sotmesos, malgrat els estudis que n'han estat fets, a explicacions hipotètiques Així, hom interpreta les modificacions que en l’adaptació a la realitat comporta l’emoció com a fruit…

Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio Es donà a conèixer amb la novella curta El balneario 1954, descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal 1957 amb la novella Entre visillos Altres obres són Las ataduras 1960, collecció de relats, i les novelles Ritmo lento 1963, Retahílas 1974, A rachas 1976 edició ampliada el 1986, El cuarto de atrás 1978, evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable 1992, retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de…