Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
Lluís Oms i Miralbell
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Barcelona, on, el 1863, es llicencià El 1864 ingressà al cos de Sanitat Militar El 1869 féu la seva primera expedició a Cuba, en formar part del cos militar dels Voluntaris Catalans en mèrit a la seva tasca obtingué els títols de metge primer i metge major d’Ultramar En tornar a Catalunya, s’establí a Barcelona, i fou destinat, el 1873, a l’Hospital Militar d’aquesta ciutat Posteriorment, el 1884, fou traslladat a les Filipines i ascendit a sosts-inspector mèdic de segona d’Ultramar El 1891 tornà a Espanya, i treballà en els hospitals de València i Màlaga Marxà…
Joan Freixas i Freixas

Joan Freixas i Freixas
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De porta endins 1884…
,
El que cal saber del mal de muntanya
Patologia humana
Són anomenats mal de muntanya una sèrie de trastorns respiratoris que es presenten quan una persona es troba a gran altitud sobre el nivell del mar, causats pel descens de la pressió atmosfèrica Per tal d’evitar el mal de muntanya, quan es puja a més de 3000 metres l’ascensió s’ha d’efectuar de manera gradual, per tal de permetre l’adaptació progressiva de l’organisme Si hom efectua un ascensió ràpida a una muntanya alta es poden presentar insuficiència respiratòria, manifestada per dificultat respiratòria, acceleració del pols, mal de cap, inquietud i pèrdua de força muscular En aquest cas,…
Roger Y. Tsien

Roger Y. Tsien
© The University of North California
Física
Bioquímic nord-americà.
Graduat en química a la Universitat de Harvard 1972, es doctorà el 1977 a la Universitat de Cambridge, on posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1981, que passà a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on fou professor fins el 1989 Des d’aquest any fou professor al departament de fisiologia i anatomia de la Universitat de Califòrnia San Diego i investigador al Howard Hughes Medical Institute A partir de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein desenvolupà diverses proteïnes emissores d'altres colors que han resultat crucials en aplicacions a les…
consentiment informat
Medicina
Consentiment que dóna un individu per a ésser utilitzat com a subjecte d’experimentació en un estudi mèdic.
Ha de reunir tres elements indispensables voluntarietat, informació i comprensió
Ferran Rosell i Jané
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona 1905 Intervingué activament durant l’epidèmia del còlera al Vendrell, l’any 1912, raó per la qual li fou concedida la gran creu de beneficència Milità en el partit radical-socialista Participà en la creació del Sindicat Mèdic de Catalunya 1921 Com a representant del seu partit, prengué part en el pacte de Sant Sebastià 1930 Desenvolupà un original tractament per a curar les varices L’any 1936 fou nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona Fou metge personal del president Companys Durant la guerra civil fou secretari general…
Josep Alsina i Bofill

Josep Alsina i Bofill
© Fototeca.cat
Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961.
Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39, president de la Societat Catalana de Biologia 1963-67, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1965 i president de l’Institut d’Estudis Catalans 1974-78 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori, d’entre els quals destaquen…
Comportament del nadó
Entre les preocupacions més grans dels pares, especialment si ho són per primera vegada, cal destacar el temor de no saber reconèixer les necessitats del nadó, sobretot els primers dies després del retorn a casa En realitat, l’ànsia dels pares té el seu origen en el desconeixement del comportament normal del nadó, per la por de no ésser capaços de detectar qualsevol molèstia que l’afecti És, per tant, molt important que els pares consultin algun material divulgatiu especialitzat i que no vacillin a l’hora d’aclarir qualsevol dubte que se’ls presenti amb l’equip mèdic De fet, el…
El que cal saber de la interrupció voluntària de l’embaràs
La interrupció voluntària de l’embaràs, avortament induït o provocat, consisteix en l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el conseqüent naixement d’un fill després que s’ha produït la fecundació i la implantació de la cèllula ou La legislació espanyola vigent permet de practicar l’avortament induït en tres circumstàncies quan calgui per a evitar un perill greu per a la vida o la salut física o psíquica de la dona embarassada, segons criteri mèdic quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació prèviament denunciada o quan se…
Part induït
És anomenat part induït un procediment mèdic consistent a provocar artificialment l’inici del part amb l’administració de medicaments o l’aplicació de tècniques mecàniques, que s’efectua quan la prolongació de l’embaràs o el desencadenament espontani del part en un moment imprevist poden comportar un perill per a la mare o l’infant Indicacions L’objectiu del part induït és de reduir la probabilitat que la mare o el fetus pateixin trastorns greus a conseqüència de l’embaràs i el part La inducció del part s’efectua fonamentalment en dos tipus de circumstàncies quan la prolongació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina