Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
atlanta
Malacologia
Gènere de mol·luscs gasteròpodes de la subclasse dels prosobranquis que tenen la conquilla transparent i fràgil, espiraliforme.
Són marins i pelàgics no s’acosten mai al litoral De nit són a la superfície i de dia baixen a més profunditat Són propis de les mars càlides o temperades El gènere consta de moltes espècies, una de les quals, A peroni , viu a la Mediterrània
balena franca àrtica
Balena franca àrtica
Bering Land Bridge National Preserve (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Balena franca, de la família dels balènids, que viu a les mars àrtiques.
Abans era molt abundant a Grenlàndia, on era caçada activament per a obtenir-ne oli i barnilles de més de 4 m
dasicladals
Botànica
Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades.
Les parets cellulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària Els plasts són nombrosos, sense pirenoides en lloc de midó elaboren fructosanes La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagellats Viuen en mars calentes o temperades El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària
taliacis
Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
Lou Costello
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Treballà al teatre, a la ràdio i al cinema formant parella amb l’actor Bud Abbot i aconseguiren una gran popularitat amb els seus films Buck Privates 1940, Hit the Ice 1943, Abbot and Costello Meet the Invisible Man 1951, Abbot and Costello Go to Mars 1953, etc
engràulids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de dimensions molt petites i semblants a les dels clupeids.
Tenen la mandíbula inferior més curta que la superior, per la qual cosa l’obertura bucal resta en posició ínfera Inclou nombroses espècies pelàgiques i migratòries que formen grans bancs en determinades èpoques de l’any en mars càlides A les costes dels Països Catalans és molt abundant el seitó
formacions coral·lines
Geologia
Roques orgàniques íntegrament constituïdes per animals marins del grup dels coralls, els quals, en créixer, constitueixen l’esquelet de la roca, i, posteriorment, els fragments dels mateixos coralls van omplint els espais lliures amb el carbonat càlcic de les aigües, que fa de ciment.
Solen formar esculls costaners, en mars on la temperatura no baixa de 20°C, a profunditats no superiors als 30 m i en aigües netes i mogudes atol Sovint hi ha restes d’altres éssers vius, especialment esponges, closques de lamellibranquis i algues Hi ha abundants formacions corallines entre els sediments del període juràssic
estret
Geografia
Política
Pas de poca amplada situat entre dues terres i a través del qual es comunica una mar amb una altra o dues masses d’aigua.
En dret internacional, l’estret que comunica dues mars lliures és també lliure, i els estats riberencs no poden sotmetre la navegació a cap trava econòmica o política Els casos especials d’estrets que comuniquen una mar lliure amb una de tancada han estat resolts, principalment, a través del signament de convenis entre estats