Resultats de la cerca

Són de mides petites els mascles tenen d’1 a 4 mm i les femelles de 6 a 12 mm, però poden atènyer dimensions molt més grans a causa de l’emmagatzematge de la sang xuclada El cos és ovalat i aplanat i tenen les mandíbules en forma d’arpó perforador Són molt perillosos per al bestiar, car transmeten malalties infeccioses de tipus bacterià

Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses

Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo

Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa

A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes…

Té un gep dorsal, una gran papada i la cua llarga Els mascles tenen les banyes fortes i llargues les femelles les tenen més delicades Viu en ramats nombrosos, a les sabanes de l’Àfrica oriental i meridional i també en regions subdesèrtiques La seva carn és de bona qualitat i pot ésser una bona font d’aliment perquè l’animal està adaptat a pasturar en terrenys no útils per a l’agricultura aliment

Les femelles són més grosses i amb el plomatge més acolorit que els mascles Tenen el coll i el bec llargs i el cos prim Presenten una membrana lobulada, característica, entorn de cadascun dels tres dits anteriors Nien a terra, i el mascle té cura de la niuada Són sociables, limícoles i bons nedadors Habiten a aiguamolls i a la mar, al nord d’Europa i d’Amèrica són excepcionals als Països Catalans

Les ales, quan n'hi ha, són membranoses les femelles són sempre àpteres, i a vegades també ho són els mascles Les potes tenen els tarsos anteriors engruixits, puix que hi ha unes glàndules que serveixen per a fabricar seda Viuen sota les pedres, escorces i restes vegetals Hom en coneix més de cent espècies, distribuïdes pels tròpics A Europa en són conegudes poques espècies, com és ara Eulia , Haploembia i Monotyla

Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia

L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc