Resultats de la cerca

Fill d’’Ammištaru I i contemporani d’Amenofis IV 1417-1379 aC, del qual fou vassall en la primera etapa Signà un tractat de pau amb Aziru, rei d’Amurru, que amenaçava el territori de Siyanni, però Šuppiluliumaš I li imposà un tractat de vassallatge després de la segona campanya victoriosa d’aquest a Síria D’acord amb ell, Ugarit passà del bàndol egipci a l’hitita i s’annexà una part del territori de Mukiš capital Alalah, que s’havia oposat al sobirà hitita

Narra la croada contra els albigesos croada albigesa des dels seus orígens fins al moment que el futur Lluís VIII se n’anà cap a Tolosa 1219 És dividit en dues parts molt diferents la primera fou escrita per Guilhem de Tudela 2772 versos, favorable a la croada, en un estil poc brillant La segona 6810 versos és d’un autor anònim, adversari de la croada i potser pertanyent a la casa de Ramon VII de Tolosa L’obra manifesta un alè èpic i és escrita en un llenguatge de qualitat Conté fragments de gran bellesa, que en fan l’obra mestra del patriotisme occità

La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…

Els baquíades eliminaren la monarquia i instauraren una oligarquia familiar Afavoriren el comerç i l’exportació de productes corintis Fundaren les colònies de Siracusa i Cercira 734 aC, en la qual es refugiaren en ésser expulsats de Corint per la revolta de Cípsel 657 aC Al sIV aC, una de les dinasties semibàrbares de Macedònia en reivindicà l’ascendència

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…