Resultats de la cerca

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà

Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…

En 1965 fou líder de la Volta a Aragó amb el Club Ciclista Reus Un any després fitxà pel Picadero Damm, amb el qual guanyà la classificació general i una etapa de la Volta a Tarragona El 1967 passà a la Penya Ciclista Colomina i guanyà la Volta a Cantàbria Posteriorment fitxà pel Ferrys L’any 1969 tornà al Picadero Damm i guanyà el Gran Premi del Préssec

Davantera i migcampista, s’inicià en el Centre d’Esports Sabadell 2001-05, i posteriorment passà a jugar al futbol de base del FC Barcelona, al Reial Club Deportiu Espanyol 2010-11 i al Llevant 2011-12 Des del 2012 és jugadora del FC Barcelona Femení , i des del 2019 n’és la capitana per elecció del vestidor, equip amb el qual ha guanyat la Lliga 2013, 2014, 2015, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, la Lliga de Campiones 2021, 2023, 2024, la Copa de la Reina 2013, 2014, 2017, 2018, 2020, 2021, 2022, 2024, la Supercopa d’Espanya 2020, 2022, 2023, 2024 i la Copa Catalunya 2012, 2014,…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Fou rector de la Universitat Laboral de Tarragona 1959-63 i, a la Universitat de Barcelona, catedràtic de pedagogia social 1965 i de pedagogia general 1969 i cap de la secció de pedagogia, des d’on potencià un canvi d’orientació en la pedagogia universitària, per tal d’integrar-la al país i als nous corrents educatius Excellí en el camp de la sociologia de l’educació, la pedagogia comparada i sobretot en la pedagogia cibernètica i en la teoria de sistemes Fou autor, entre altres obres, de Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas 1969, Cibernética y educación 1969, Cibernética del…

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i, posteriorment, enginyeria i direcció d’empreses a l’IESE Des del 1976 assumí la direcció de Derbi  en jubilar-se el seu pare, Simeó Rabasa , empresa que presidí des de la seva mort, el 1988, fins al 2000, que fou nomenat president d’honor Impulsor de l’expansió de la marca i figura clau en els èxits en les competicions esportives des del 1967, l’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi També fou reconegut amb la Medalla d’Or al mèrit esportiu de la Federación Española de Motociclismo, la Insígnia d’Or de la Federació Catalana de…

S’inicià en l’arbitratge la temporada 1972-73 i a partir del 1976 fins a la seva retirada el 1999 dirigí partits de la màxima categoria estatal Arbitrà 11 partits de Play off final i dues finals de la Copa del Rei Internacional des del 1981, dirigí la final del Campionat d’Europa del 1997, disputada a Barcelona Ha continuat lligat al món arbitral com a responsable màxim de l’àrea d’àrbitres de la Federación Española de Baloncesto FEB L’any 2010 fou nomenat membre de la Comissió Tècnica de la FIBA

Membre del Club Natació Sabadell Guanyà el Campionat de Catalunya de 50 m lliure 1996, 1998 i de 4 × 100 m lliure 1996 Aconseguí els títols de campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure d’estiu 1995, 1996 i d’hivern 1996