Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
Alexandre Lévy
Música
Compositor brasiler.
Fill d’un clarinetista i constructor d’instruments, rebé classes de L Maurício, G Giraudon, G von Madeweiss i G Wertheimer Durant l’any 1887 passà una curta temporada a Europa estudiant a Milà i al Conservatori de París amb Émile Durand De tornada al Brasil intentà fundar una orquestra simfònica regular, però no trobà prou suport Portà a terme una intensa activitat al seu país com a pianista i director Com a compositor és considerat el primer representant del nacionalisme musical brasiler i en les seves obres s’inspira en la música popular urbana brasilera Entre totes les seves…
Rafael Ignacio
Música
Compositor i contrabaixista dominicà.
Estudià a la seva ciutat natal amb Andrés Requena i Oguís Negrette Tocà la trompeta i la flauta en diverses bandes militars i, més endavant, fou director assistent de la banda militar de Santiago de los Caballeros, a la República Dominicana El 1923 ingressà a la Banda Municipal de Santo Domingo com a tubista i a partir del 1932 fou contrabaixista de l’orquestra de la Sociedad de conciertos de Santo Domingo, càrrec que ocupà fins el 1941 Músic inscrit en el nacionalisme, entre les seves composicions cal destacar obres per a orquestra, com ara la Sinfonía en do menor , la Suite…
José Antonio Gómez
Música
Compositor, director i organista mexicà.
Estudià amb el seu pare, José Santos Gómez, i posteriorment amb M Corral, M Gonesta i M Izquierdo Començà la seva activitat professional com a professor substitut i director d’òpera Més tard fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mèxic Allà formà el cor i compongué molta música litúrgica per a cant i per a orgue De la seva música profana, l’exemple més conegut és Variaciones sobre el tema del jarabe , per a piano, un dels primers antecedents del nacionalisme musical mexicà El 1939 fundà una societat filharmònica que agrupava un conservatori i una editorial i on, tot i…
Tercera Via Solidarista
Partit polític
Partit fundat el 1989 per antics seguidors de la Coordinadora Alternativa Solidarista i Alberto Torresano, editor de Revolución Europea.
El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…
Saló Beethoven
Música
Institució que desenvolupà trobades literàries, audicions i concerts, exposicions, homenatges i tertúlies, i que reuní i cohesionà destacats intel·lectuals, escriptors, artistes i músics de Mallorca.
Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de…
Ǧamaḥirija
Història
Nom oficial que rebia el règim establert a Líbia per Moammar al-Gaddafi entre el 1977 i el 2011.
És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via internacional…
Oriol Pi-Sunyer i Cuberta
Antropologia
Arqueologia
Sociologia
Antropòleg, arqueòleg i sociòleg.
Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una…
Dezső Szabó
Literatura
Escriptor hongarès.
Es formà a les universitats de Budapest i París, i abandonà la docència per dedicar-se plenament a la literatura després del seu primer èxit ressonant, Az elsodort falu ‘El poble a la deriva’, 1919, exaltació romàntica del poble hongarès i de les seves virtuts, reflectides en el camperol Seguiren, entre altres obres, les novelles Csodálatos élet ‘Vida miraculosa’, 1921, Ölj ‘Mateu', 1921, Karácsony Kolozsvár ‘Nadal a Kolozsvárt’, 1932 i les novelles curtes Feltámadás Makucskán ‘Resurrecció a Makucska’, 1932 i A kötél legendája ‘La llegenda de la soga’, 1934, El seu nacionalisme…
Gregori Mir i Mayol
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent i, posteriorment, Lluc , Serra d’Or , Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés…
Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert
© CRAI de la Universitat de Barcelona
Historiografia
Historiador.
Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina