Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
girínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el cos oval i el dors convex negre, verd o blavós.
Atenyen uns 7 mm de llargària El primer parell de potes és llarg i filiforme, i els altres dos parells són curts i amples, adaptats per a la natació i per a lliscar sobre l’aigua Són insectes cosmopolites i comuns als Països Catalans
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
espai afí
Matemàtiques
Caràcter d’un conjunt A
respecte a un espai vectorial E
, amb el qual hom pot definir una aplicació E
× A → A.
Es compleix que per a tot parell v , a , on v pertany a E i a pertany a A , li correspon l’element v + a de A , i que verifica les propietats L’espai afí s’estudia dins el context de la geometria analítica
microfiltre
Dispositiu electrònic passiu consistent en un filtre que separa d’una banda el senyal de dades ADSL, tot atenuant-lo, i de l’altra el senyal de veu, tot deixant-lo passar.
En una mateixa línia telefònica, formada pel parell de fils de coure, es transmeten conjuntament les dades del senyal ADSL i el senyal de veu La installació dels microfiltres fa possible connectar diversos equips telefònics telèfon, fax i evitar les interferències provinents del senyal de dades ADSL
cumulè
Química
Nom genèric que hom dóna correntment als alquens amb dos o més enllaços dobles cumulats.
Els cumulens més simples són els allens Atès que els plans dels respectius orbitals π en dos enllaços dobles cumulats formen entre ells un angle recte, un cumulè tetrasubstituït de nombre parell d’enllaços dobles presenta isomeria òptica, i un de nombre imparell presenta isomeria geomètrica
tèlson
Anatomia animal
Últim segment de l’abdomen dels crustacis.
En la subclasse dels malacostracis adopta la forma d’un ventall, utilitzat per a efectuar importants moviments cap enrere en les altres subclasses presenta generalment un parell d’apèndixs, els cercòpodes, que formen una forca , i en altres subclasses i ordres és mancat de qualsevol apèndix
moviment
Matemàtiques
Aplicació d’un espai mètric en ell mateix que conserva la distància.
Actualment hom tendeix a anomenar-lo isometria El conjunt de moviments definits sobre un espai, amb l’operació de composició o producte de moviments, constitueix un grup En particular, és interessant l’estudi dels moviments al pla i a l’espai ordinaris El grup dels moviments del pla és generat per les simetries axials, és a dir, tot moviment del pla pot ésser descompost en producte d’un cert nombre de simetries axials Els de nombre parell són anomenats moviments directes , conserven el sentit del pla i són un subgrup del grup de moviments els altres són anomenats moviments…
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…
buckminsterful·lerè
Química
Nom donat a formes de carboni com el C 60
per llur forma esfèrica que recorda les cúpules dissenyades per l’enginyer nord-americà R. Buckminster Fuller.
Per extensió, ha donat nom a les formes C n , on n és parell i d’un valor elevat Els buckminsterfullerens tenen diverses denominacions, però el terme més estès i utilitzat és fullerè En general, s’usa buckminsterfullerè per a designar la molècula C60, també anomenada futbolè i buckibola